Brussel·les també es planteja fer servir el Fons europeu d’ajustament a la globalització, dotat de 500 milions d’euros a l’any, per ajudar els aturats a tornar al mercat laboral i impulsar la inversió en infraestructures de transport, energia i alta tecnologia. Així els 27 farien una decidida passa endavant en la lluita contra el canvi climàtic, estalviarien energia i crearien llocs de treball a curt termini. La Comissió Europea pretén, a més, que els governs aprovin un augment de capital del Banc Europeu d’Inversions, que por finançar les empreses que tinguin problemes de crèdit durant la crisi.
Després d’una reunió especial dels comissaris europeus per analitzar els efectes de la doble crisi financera i econòmica, el comissari d’Afers Econòmics i Monetaris, Joaquín Almunia, ha apostat per apujar de 12.000 a 25.000 milions d’euros l’ajuda màxima que pot donar la Comissió Europa als socis de la UE que no estiguin a la zona euro i que tinguin problemes financers: Letònia, Lituània, Estònia, Txèquia, Eslovàquia, Hongria, Polònia, Romania, Bulgària, la Gran Bretanya, Suècia i Dinamarca. ‘Sabem que alguns estats membres estan sota pressió en els mercats financers i estem preparats per actuar’, s’ha compromès el comissari. Almunia i Durao Barroso han celebrat que la UE hagi demostrat la seva capacitat de reacció al ajudar Hongria amb un préstec de 6.500 milions.
La Comissió no es planteja suspendre el Pacte d’Estabilitat i Creixement, que limita el dèficit públic que poden contreure els governs al 3% del PIB i ‘segueix vigent’, però Almunia ha assegurat aquest dimecres que aquesta norma ‘deixa un marge suficient per proporcionar la flexibilitat que avui necessita la política fiscal, la política pressupostària, que ha de contribuir a impulsar la demanda’. ‘No tractarem igual als estats que necessitin utilitzar de forma activa la política fiscal per sortir de la crisi que els que ho facin per cometre errors’, ha advertit el comissari espanyol.
