‘Estimat fill únic d’un pagès i d’una ordidora’, en Santi Santamaria mai va rebre dels reis mags cap regal dels que demanava. ‘La primera bicicleta que va tenir se la va guanyar ell amb la seva suor’, ha recordat el seu amic, l’ambientòleg i geògraf Martí Boada. La seva procedència humil va imprimir en ell valors ‘que no tenen els burgesos’ i el seu contacte amb la pagesia una relació ben matinera ‘amb la gastronomia catalana més tradicional’.
Boada ha intentat treure a la llum aspectes ocults del cuiner que han passat més desaparcebuts. Era ‘del morro fort’ i va quedar clar aviat, quan era molt jove i portava de bòlid els ajuntaments de la seva zona durant els darrers anys del Franquisme. Un lector hiperactiu, capaç de devorar un llibre cada dia. Un ‘geni’ que hagués triomfat en qualsevol camp precisament perquè no tenia ‘la mandra dels burgesos’. Un solemne patriota capaç de reunir-se amb l’elit de Madrid i reiterar sense cap por l’essència catalana i parlar sense miraments dels Països Catalans.
Si la societat catalana no ha estat prou justa amb Santi Santamaria, Boada creu que es deu al fet que aquesta viu sota un estat d’opinió que afinen ‘només uns 30 o 40 tenors’. Protagonistes reincidents en els mitjans de comunicació per parlar de qualsevol cosa, ‘i si mai els sentiu opinar d’un tema que vosaltres domineu, us tremolaran fins i tot els mitjons’.
El secretari del CIEMEN, Aureli Argemí, ha volgut posar en valor la importància del menjar. ‘Què mengem diu molt de nosaltres’, un detall que ‘coneixia en Santi’. I Conscient que el català és ‘un poble creatiu’ volia contribuir a construir ‘una gastronomia nostra’.
Un dels instigadors de l’homenatge ha estat el cuiner i gastrònom Jaume Fàbrega, també amic personal del xef, que ha llegit fragments de l’obra de Santamaria per donar pinzellades de la complexitat de la seva personalitat. Sobre aquesta, Fàbrega ha sentenciat que es tracta de ‘la més important en teoria culinària’.
La crítica gastronòmica Eliane Comelade, mare del músic Pascal, ha subratllat que sempre que anava als millors restaurants de París, o de qualsevol altre gran ciutat, en Santi ‘era rebut com un príncep’. I, tal com ha recordat també Fàbrega, en les més altes institucions gastronòmiques internacionals, com ara la vicepresidència de Relais Chateaux, no deixava mai d’identificar-se com un català. ‘No era camaleònic, ni polièdric, només tenia una identitat nacional, la catalana’, ha assegurat Boada.
La seva filla Regina i la seva dona Àngels han assistit en primera fila a l’homenatge de Santamaria. La Regina amb 24 anys viu a Singapur intentant prosseguir un dels projectes del seu pare, i sobre en Pau, el fill gran de 29 anys, recauen ara “gran part de les esperances” de Can Fabes per recuperar l’esplendor dels seus fogons.
