Segons la interpretació del TC espanyol sobre la Llei de Consultes publicada aquest divendres al diari El Periódico, el tribunal deixa a mans de l’Estat espanyol la competència exclusiva de la convocatòria de referèndums i només es podrien convocar atenent a allò que disposa la llei de referèndums de 1980. Acollir-se a aquesta llei, que sí regula els referèndums d’àmbit municipal, descartaria la possibilitat de poder convocar-ne un a nivell autonòmic.
De fet, el govern espanyol ja ha obert la porta a interposar un recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei de Consultes basant-se justament en l’argument que correspon a l’Estat espanyol la competència exclusiva de la convocatòria de referèndums. En declaracions a directe!cat, Alfons López Tena, ja advertia que si el govern espanyol recorre al TC la llei quedaria automàticament en suspens i s’aturaria la IP.
En aquest sentit també s’ha pronunciat el secretari general d’ERC, Joan Ridao, que ha advertit que la sentència ‘forada’ el text estatutari i ‘pot invalidar’ la Iniciativa Popular pel referèndum d’independència. Però és que a més, per Ridao la sentència pot arribar a ‘eliminar’ del tot la Llei de consultes populars per via de referèndum aprovada pel Parlament.
Aquesta situació dibuixa un nou escenari per al curs de la IP per convocar un referèndum d’independència. És per això que els promotors han anunciat que el proper dilluns explicaran quines accions duran a terme per ‘evitar el bloqueig a què ens vol sotmetre Espanya’.
Mentrestant, la IP segueix avançant
Les complicacions, però, no aturen el treball de la comissió promotora per tal que la IP avanci ràpid i amb garanties. És per això que, aquest divendres s’ha complert el següent dels passos que s’havien anunciat. La comissió ha entrat al registre del Parlament unes preguntes dirigides a la Mesa del Parlament, a la Junta Electoral espanyola i a l’Institut d’Estadística de Catalunya perquè aclareixin els drets i deures que tenen els ciutadans per promoure el referèndum d’independència, a través de la llei de consultes populars. La comissió vol així aclarir els aspectes dubtosos sobre els requisits de les persones legitimades per signar, a quina població es refereix el requisit del 3% de signatures i quins són els requisits per poder ser federatari i el tipus de promesa o jurament que han de fer.
