Dimarts, 3 d'agost de 2021 - Edició 1104
La República

La presidenta del TSJC qüestiona el pacte tripartit-CiU sobre la reforma del TC espanyol

La presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Maria Eugènia Alegret, ha qüestionat avui els tres partits que integren el Govern i CiU pel pacte a què ahir van arribar per demanar la reforma del Tribunal Constitucional espanyol (TC) i mirar d’aturar la sentència contra l’Estatut. Alegret els ha avisat que és una ‘anormalitat’ jurídica que la reforma de la llei del TC tingui efectes retroactius i ha assenyalat que quan hi ha una sentència en tràmit –en aquest cas, la de l’Estatut- ‘la llei no s’aplica amb efecte retroactiu tret que el text ho indiqui expressament’.

Redacció
Redacció 18/05/2010

Ahir, Govern i CiU van tancar un acord per a la reforma del TC, en un intent a contrarrellotge per intentar frenar la sentència. El pacte estableix que la reforma s’apliqui tant bon punt es publiqui al BOE. L’advertència de la presidenta del TSJC arriba tot just poques hores després que el tripartit i CiU hagin tancat un acord per promoure la reforma de la llei del TC. Entre els punts forts que recull la proposta es troba el fet que els magistrats només es pronunciïn sobre la constitucionalitat dels articles recorreguts, però no puguin emetre sentències interpretatives.

‘Les modificacions legals, quan les sentències estan en tràmit, normalment no s’apliquen amb efecte retroactiu tret que la llei ho digui expressament’, ha ressaltat la presidenta del TSJC, que ha afegit que ‘és molt infreqüent’ que les normatives recullin aquest punt, perquè ‘la mateixa Constitució’ deixa clar que les lleis s’han d’aplicar a partir del moment en què reben llum verda.

‘Seria una excepcionalitat; normalment, la gent fa la seva activitat en funció de la normativa que té vigent en aquell moment’, ha declarat la presidenta. Per això, ha titllat d”anormalitat’ jurídica preveure normatives –com la que es vol impulsar per a la reforma de la llei del TC- que tinguin caràcter retroactiu.

‘Jo només expresso el que dirien els juristes en una situació com aquesta, ni més ni menys’, ha concretat. També ha conclòs que, entre els casos ‘puntuals’ en què es permeten aplicar les normatives mirant cap a fets passats, es troben els processos penals. ‘Les lleis penals, sempre que són favorables a l’acusat, s’apliquen amb caràcter retroactiu; però això no és el normal’.

Un pacte a contrarrellotge
El pacte tripartit-CiU també recull que hi hagi una majoria reforçada entre els membres de l’alt Tribunal (és a dir, un mínim de vuit) per pronunciar-se sobre els diferents dictàmens i limita a un màxim de sis mesos l’emissió d’una sentència. Si passat aquest temps no hi ha resolució, es dóna per vàlida la llei recorreguda.

A banda, l’acord també incorpora punts per impedir que els magistrats amb el mandat caducat es mantinguin en el càrrec sis mesos després que aquest s’hagi exhaurit. Per últim, la proposta –que es portarà conjuntament al Senat- demana que la reforma de la llei del TC entri en vigor tant just després que es publiqui al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).

L’acord entre el Govern i CiU intenta frenar a contrarrellotge la sentència contra l’Estatut, que porta més de tres anys pendent. Precisament, aquest mateix dimecres el TC ha convocat un nou ple per debatre l’esborrany de la sentència elaborat pel magistrat conservador Guillermo Jiménez, després que ara fa un mes la darrera ponència es rebutgés.

La presidenta del TSJC, que aquest matí ha celebrat la Sala de Govern a Girona, no ha volgut entrar en el terreny polític a l’hora de valorar l’acord entre el Govern i CiU. Sí que ho ha fet, però, en l’àmbit jurídic. Alegret ha advertit als partits catalans que tinguin en compte que, rarament, les lleis s’apliquen amb caràcter retroactiu quan hi ha una sentència en tràmit entremig.