Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

La presència del llop a Catalunya i la gestió de la seva tornada es debatrà a Banyoles

|

- Publicitat -

‘El llop aparegué, com nosaltres, fa dos milions d’anys, i només ha desertat de les nostres regions durant 150 anys, és a dir, 6,50 segons, si la seva història es reduís a un dia’. Amb aquesta frase, l’autor Jean Marc Landry, demostrava la perdurabilitat d’aquesta espècie animal, que durant segles ha viscut i conviscut amb l’home, el principal culpable de la seva extinció.

Fa uns quatre anys, a Catalunya es va saber que havia tornat a la zona del Parc Natural del Cadí-Moixeró, amb un nombre reduït d’exemplars vinguts dels Abruzzos italians. Des de llavors, experts i institucions han posat sobre la taula la gestió de la seva tornada. Aquest serà precisament un dels punts a tractar en les jornades, que porten per títol ‘Llops i humans a Catalunya. Del passat al present’. Es farà amb la presència de Jordi Garcia Petit, director del Parc Natural del Cadí-Moixeró, i Jordi Ruiz Olmo, cap del Servei de Gestió de la Fauna Fauna del Departament de Medi Ambient de la Generalitat i responsable del seguiment del llop a Catalunya.

Publicitat

Mite i realitat del llop

Durant els tres dies que durarà el col·loqui, es tractarà la figura del llop d’una forma transversal i des de múltiples punts de vista. Començant pels seus orígens i la seva evolució, passant pel recorregut històric a Catalunya i a les terres gironines –des dels primers fòssils que s’han preservat fins a l’actualitat-, les creences i rituals a l’antiguitat i fins a la perillositat que va suposar aquest animal per l’home. Aquest tema, que s’ha tractat de puntetes al llarg del temps, arribarà de la mà d’un reconegut historiador francès, Jean-Claude Moriceau, autor del llibre ‘Le loup pour l’histoiren du monde rural: la dangerosité du prédateur pour l’homme en France du 15e au 20e siècle. Quelles réalités? Quelles interprétations?’ (Editorial Fayard, 2007), que ha tingut repercussió a Europa.

Però no tot el que es debatrà seran aspectes negatius. També es parlarà de les oportunitats que suposa la figura del llop a nivell d’ecoturisme i sostenibilitat, a partir d’un cas concret com és el del Centre Temàtic del Llop Ibèric a la Puebla de Sanabria (Zamora).

L’objectiu d’aquest programa, el primer que es fa a Catalunya d’aquest abast, és el d’aportar informació ‘útil’ als experts, responsables i interessats en aquest animal, aprofitant que fins fa poc ha sorgit un sentiment de pèrdua d’aquest animal, explica el coordinador del programa, el naturalista Josep Maria Massip. ‘La seva història ha quedat molt diluïda i creiem que, ara que el llop torna a Catalunya, és el moment de ressuscitar els coneixements i les creences entorn de la seva figura des de múltiples perspectives’.

Dues exposicions i una pel·lícula

El Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles acollirà una exposició de dimensions modestes amb una cinquantena de peces curioses relacionades amb el llop. Algunes d’aquestes són desconegudes pel públic general, com és la mostra de collars llopers dels segles XVII i XIV que antigament es posaven als gossos ramaders per defensar-se d’aquest animal. També destaquen els exemplars de revistes il·lustrades de fa més de cent anys enrere on es feia esment al llop, o la presència de fòssils que s’han trobat a la comarca. La peça estrella, però, serà l’exhibició d’un llop de grans dimensions dissecat que encara s’està gestionant. ‘És molt important que la gent vegi com era un llop, perquè la majoria només l’han vist a la televisió’, explica Massip.

De forma paral·lela, també es farà una petita exposició a la Biblioteca de Banyoles sobre la seva presència als llibres, i s’organitzarà una sessió de contacontes. Al Cinema Truffaut de Girona, es projectarà el 5 de novembre la pel•lícula ‘Los lobos no lloran’, seguida d’una taula rodona.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut