Dijous, 29 de juliol de 2021 - Edició 1099
La República

La premsa comarcal usa Internet com a eina de treball però les seves edicions digitals són pobres i poc desenvolupades

La premsa comarcal catalana usa Internet com a eina de treball però no com un mitjà de comunicació pròpiament dit. Els mitjans que han apostat per un web es limiten a fer ‘un facsímil de l’edició en paper’. Aquestes dades s’extreuen d’un estudi fet pel Grup de Recerca d’Interaccions Digitals (GRID) de la Universitat de Vic (UVic) que es presentarà el pròxim dia 14 al Palau Robert de Barcelona. Aquest dijous se n’ha fet un avançament dins dels actes de l’e-week, la setmana digital de Vic. Aquest treball, que ara s’editarà, va rebre el Premi de Recerca Premsa Comarcal, que atorga l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC), amb el suport de la Xarxa Vives i l’Agència Catalana de Notícies (ACN).

Redacció
Redacció 09/11/2007

Segons determina l’estudi que es presentarà el proper dia 14, els professionals de la premsa local i comarcal entrevistats defensen internet com ‘un instrument que té una centralitat en la tasca actual i que facilita el seu treball’. Aquest nou sistema de treball genera ‘ser dependent de la xarxa’ fet que crea ‘una dependència tecnològica’ perquè internet es converteix en una de les fonts del treball més importants, fet que contribueix a fer un periodisme de més distància ‘sense trucar o parlar amb la font’.

L’anàlisi de les edicions en línia dels mitjans locals i comarcals catalans ‘no és optimista’ perquè la majoria de les web analitzades ‘semblen productes dels anys 90’. L’estudi deixa clar que per norma general, els mitjans fan una edició en línia on ‘es limiten a penjar totalment o parcialment el contingut de les publicacions impreses’. Alguns mitjans tot i disposar d’imatges o arxius de so i vídeo no els utilitzen de manera que ‘no s’aprofita la capacitat multimèdia de la xarxa’. Aquest fet es pot produir perquè no hi ha redactors de les edicions en línia que són ‘els mateixos que en l’edició en paper’ i amb molt poca actualització. En molts dels casos estudiats, les edicions digitals s’actualitzen amb el serveis de l‘ACN.

Aquesta manca de recursos destinats a les edicions digitals pot ser provocada per ‘una desconfiança i manca d’expectativa de negoci’ i pel fet que alguns mitjans veuen la seva pròpia edició digital ‘com un element més de competència’. Pels autors de l’estudi s’hauria de desenvolupar més les webs ‘per arribar i connectar amb un públic més jove’.

La tecnologia digital ha contribuït en l’aposta per periodistes polivalents. Els professionals dels mitjans locals i comarcals ‘rebutgen el concepte de periodista multimèdia’ però quan són qüestionats sobre aquest fet ‘comencen a posar peròs’. Segons els professors Carlos Scolari i Cristina Perales, aquesta polivalència no s’ha transformat tant en la premsa local i comarcal perquè per la dimensió de les empreses ‘sempre han estat els periodistes més polivalents’.

Aquesta polivalència ha portat una reducció de personal i més control dels periodistes sobre el producte final ja que en molts casos realitzen tot el procés de la notícia. Aquest fet però provoca segons els seus autors que ‘el periodista faci tasques que no són seves’ fet que pot contribuir ‘a la disminució de la qualitat del producte’.

Pel que fa a les redaccions, l’estudi diu que la redacció virtual o teletreball encara té un us molt mínim i ‘encara es busca el contacte formal’ fet que es podria entendre ‘per ser redaccions petites’. L’estudi assenyala com a ‘model útil’ el sistema de redacció emprat per l’ACN amb redactors territorials que disposen d’un terminal perquè els autors asseguren que ‘manté la presència al territori i s’aprofita la tecnologia’.