Divendres, 30 de juliol de 2021 - Edició 1100
La República

La paranoia sobre la ingerència russa a Catalunya alimentada per la caverna arriba a l’Eurocambra

Redacció | La paranoia sobre la ingerència russa a Catalunya, alimentada per la caverna mediàtica espanyola, revifa aquest dimecres a la UE durant el debat que el ple de l'Eurocambra ha celebrat sobre la influència de la propaganda de Rússia a la UE. El diputat del PP a la cambra europea, Esteban González Pons, ha posat Catalunya com a exemple i ha afirmat que s'han detectat “actuant a favor de la ruptura d'Espanya” més de 4.800 bots que difonien de forma “constant” informació “falsa” manipulada a Internet. Unes acusacions que queden coixes per la manca de proves de l'Estat i els mitjans unionistes espanyols, tal com va acceptar el subdirector de El País al Parlament Britànic.

Redacció
Redacció 17/01/2018

Gonzalez Pous ha denunciat que alguns mitjans russos van arribar a obrir els seus informatius a Espanya amb imatges de carros de combat, de tancs, dirigint-se a Barcelona “que només existien en la imaginació de l'editor”.

Tanamteix, ha assegurat que cada vegada que la UE té un problema “apareixen les 'fake news' i els atacs informàtics i entren en acció els mitjans de comunicació russos”. I ha instat a la UE a reaccionar “més seriosament”. 

En aquest sentit, ha lamentat que Europa està “indefensa” mentre el Kremlin “disposa de 1.000 milions d'euros anuals en mitjans públics, una xarxa de televisions a 100 països i en 33 idiomes i un exèrcit de comptes fantasmes llestos per expandir 'fake news'”.

Falta de proves
 
Per la seva banda, l'eurodiputat d'IU, Javier Couso, ha criticat “la patètica obsessió dels mitjans de la dreta europea contra la suposada ingerència russa”. Per això, ha recordat que el ministre d'Exteriors espanyol va denunciar al mes de desembre davant la UE la ingerència russa i veneçolana a Catalunya i va afirmar tenir dades. “Encara les estem esperant perquè no existeixen”, ha afirmat Couso.
 
L'eurodiputat d'IU ha replicat a González Pons i ha afegit també que el novembre passat el CNI afirmava a través del seu cap de ciberseguretat que no s'havia detectat “cap ciberatac del govern rus” i que tampoc els organismes alemanys o l'autoritat cibernètica francesa “van trobar activitat significativa russa”. “Darrere d'aquesta paranoia se situa una estratègia política clara: impedir el bon veïnatge amb Rússia”, ha conclòs.