Dimecres, 4 d'agost de 2021 - Edició 1105
La República

La música en valencià contra el mur de silenci

Les majories absolutes no són democràticament saludables. Per a ningú. Ni pel poble que les dóna, ni per l’oposició que les pateix, ni tampoc pel propi governant que les rep com a patent de cors. Fan aflorar els pitjors trets de personalitat de qui les ostenta. Egolatria, sensació d’omnipotència i d’estar per sobre del bé i del mal, unit a una insana necessitat que res ni ningú s’escapi del seu control. Un còctel tèrbol que deriva en un maniqueisme que converteix qualsevol crítica en atac directe al país, i  qui està fora del seu marcatge en l’enemic. Aquest ús abusiu de les majories legítimes per sotmetre i imposar és aplaudit com a demostració de poder pels partidaris i beneficiaris de qui governa, quan hauria de ser vist com una exposició pública de les misèries i vergonyes de qui no sap convèncer ni tolera la diferència.

Redacció
Redacció 23/02/2011

Una situació d’ús i abús de poder que escau com vestit a mida a Paco Camps i les seves majories absolutes. Unes victòries obtingudes per una llei electoral que exigeix un mínim d’un 5% de vots per entrar a les Corts valencianes i condemna a la marginalitat política una part de la societat. A tres mesos i escaig de les eleccions municipals i presidencials, i acorralat pels escàndols de corrupció i la situació de ruïna econòmica de la Generalitat valenciana, Camps ha reaccionat amb virulència atacant dues entitats que li fan nosa. Acció Cultural del País Valencià i Escola Valenciana. Recorrent a la seva majoria absoluta, ha modificat dues lleis per castigar-les. A ACPV, pujant les sancions per emetre TV3 a País Valencià fins a obligar-la a tancar els repetidors. I a Escola Valenciana, rebregant per terra tota la bona feina de promoció i defensa de la llengua, limitant l’abast del valencià en l’ensenyament.

Camps ataca de nou una unitat de la llengua que no s’ha qüestionat mai des del camp de la música, i en un moment on la música del País Valencià brilla per la seva excel·lència, gràcies a una nova generació de creadors criats en l’escola en valencià. “Volen importar el model gallec d’educació. Si el model actual ja era discriminatori, i convertia el valencià amb un rara avis, limitant les vies d’accés a les línies educatives en la nostra llengua, a anys llum de la immersió lingüística, ara toca marginar-la encara més. Jo sóc fill d’aquesta escola valenciana i ells saben que això és el futur, i per això van a capar-la definitivament”, explica l’alcoià Alfons Olmo, de VerdCel.

Dues cortines de fum. Un canal d’informació incomode tancat. Una llengua pròpia condemnada a la marginació. Com cada elecció, el PP torna a cercar vots entre els sectors espanyolistes, anticatalans i menys formats, davant d’un PSPV, còmplice per una inacció causada per la por de perdre vots.

Amb TV3 fora del mapa comunicatiu, només queda Canal 9. La televisió a la què Pau Alabajos ha dedicat a la cançó “Zàpping” versos tan mordaços com “La terra és plana perquè ho diu l’informatiu de Canal 9” o “La mordassa quotidiana, Les tisores de la Inquisició. Un tema que va cantar Alabajos amb un megàfon a la manifestació contra el tancament de TV3 de dilluns passat a la plaça Mare de Déu de València, davant el Palau de la Generalitat, mentre la càmera-web que enfoca sempre la plaça romania casualment apagada. “Han tancat TV3, l’únic espai televisiu amb una incidència informativa massiva on hi havia lloc pels nostres discos, videoclips i concerts. Ara existeix un buit en la música en valencià a nivell audiovisual al País Valencià que Canal 9 no cobreix ni pensa cobrir”, reflexiona Alabajos.

Sobre les causes d’aquesta decisió, el cantautor de Torrent ho té clar. “TV3 té una llibertat d’expressió que no poden controlar. Fent això, desvien l’atenció i eviten que no es parli d’especulació i la corrupció que amenaça amb desgastar-los electoralment, i donen una imatge preelectoral de dreta regionalista per fer la gara-gara al blaverisme. I a més el milió d’euros de multes a ACPV no els hi va pas malament per eixugar el deute astronòmic de Canal 9”.

El buit informatiu de la televisió pública valenciana cap als creadors autòctons és esfereïdor. Raimon no hi actua des del 1994, i VerdCel censurat l’any 2005 per cantar en valencià. “No existim per Canal 9. Ens menystenen i fan que no tinguem rellevància, però no només ho patim els músics. També els escriptors, les companyies de teatre i els demés sectors culturals que treballem per la cultura del país”, diu el sociòleg i músic Rafa Xambó. “La presència de TV3 des del 1984 a Castelló i fins a estendre’s per la resta del territori era una demostració quotidiana de la unitat de la llengua. Els secessionistes lingüístics havien de suportar com qualsevol valencianoparlant mirava la televisió catalana i ho entenia tot, sense haver estudiat el que ells afirmaven que era una llengua diferent”.

Per Xambó tampoc té sentit des d’un punt de vista polític aquesta persecució: “És posar obstacles a la llibertat d’informació. Quan pots veure emissores de tot el món, és completament absurd que no pugues veure una televisió en la teva llengua, d’una comunitat veïna en termes constitucionals. Va en contra totes les directives europees de televisió sense fronteres que buscaven la integració cultural de tota Europa a través de la televisió lluitant contra els obstacles a la recepció d’emissores entre països, quan aquests comparteixen llengua. Mentre Europa reclama aquesta obertura comunicativa entre estats, a dins de l’Estat Espanyol s’impedeix”.

La contrarèplica organitzada i espontània a les xarxes socials contra el tancament de TV3, les manifestacions convocades a través d’Internet, i el fet que els hashtags #sensenyal i #paisvalencia s’hagin convertit en trending topics a twitter, aboquen una clara lectura pel cantant de Xàtiva Feliu Ventura. “El model televisiu de Canal 9 és el mateix que el de Telemadrid. Cada notícia està filtrada en un intent desesperat per controlar la informació. De totes maneres, és una lluita absurda pensar que controlant l’entrada d’una emissió televisiva impediràs que la gent que vota no tingui accés a un bon contrast de la informació. S’estan adonant que la gent participe en les xarxes socials, es converteix en emissor i contrasta el que es diu, i això no ho poden suportar. Fins i tot en el seu perfil de facebook, el govern de Camps han tancat tots els fòrums d’opinió i grups de debat”.

Ventura conclou que aquest atac contra ACPV i Escola Valenciana rau en el fet que “ells pensen i es creuen que aquest moviment social que hi ha a País Valencià, no està aguantat pel propi territori. Ens subestimen i sembla que no sàpiguen que ACPV té 40 anys i ha sobreviscut sense recursos a èpoques molt pitjors. Aquest pols el tenen perdut i també la batalla de la informació lliure. No poden controlar Internet”.