Diumenge, 8 de Desembre de 2019 - Edició 500
La República

La ministra d’Exteriors d’Estònia nega el dret a decidir dels catalans

ACN- La ministra d’Exteriors d’Estònia, Marina Kaljurand, considera que “correspon a cada nació decidir el seu futur”. En una entrevista amb l’ACN, Kaljurand avisa Catalunya, però, que “la llei internacional, la constitució i les lleis de cada país s’han de respectar”. Kaljurand evita parlar de mediació internacional i assenyala que la solució al procés sobiranista “només es podria assolir tenint en compte les lleis i regulacions existents”. La responsable de la diplomàcia d’Estònia defensa que el procés català “no preocupa” al país bàltic perquè mai ha tingut moviments independentistes interns i nega que hagi rebut “pressions” o que li hagin fet “lobby” des de Madrid o Barcelona.

Redacció
Redacció 29/05/2016

La ministra Marina Kaljurand, que va ser ambaixadora d’Estònia als Estats Units, Rússia o Israel abans d’assumir el càrrec, defensa que el seu país “amb 1,3 milions d’habitants és molt important a la Unió Europea i l’OTAN”. “Tenim capacitats que altres països no tenen, per exemple som molt bons en temes concrets com la ciberseguretat, els serveis on-line, la llibertat de xarxa, qüestions en les que som molt millors que països més grans”, destaca.
 
Per Kaljurand, a diferència del que argumenta sovint el president espanyol Mariano Rajoy, no cal ser un gran estat per tenir èxit internacional. “Al segle XXI el que és important és l’eficiència, no tenir corrupció, i fer un govern obert i transparent”, afirma. La ministra d’Exteriors estoniana alerta Espanya del desviament del dèficit, i de la possibilitat d’una multa. “S’haurà de valorar”, diu. “A Estònia tenim una estratègia molt luterana, quan ens unim a les organitzacions internacionals complim totes les obligacions que introdueixen”, avisa, i reitera: “Creiem que és molt important complir els compromisos”.
 
La responsable de la diplomàcia estoniana destaca que els casos català i bàltic “no són comparables” perquè Estònia, Letònia i Lituània van “recuperar la independència” després de les ocupació nazi i soviètica. “Era una situació única. Si algú vol aprendre de la nostra experiència sobre com vam restaurar la independència o com vam fer reformes econòmiques i financeres és molt benvingut”, destaca, remarcant però que no hi ha casos similars.
 
Preguntada sobre si l’independentisme català preocupa a Estònia, la ministra diu que no. “Si preocupa? No, no massa”, defensa, remarcant que el país bàltic no ha tingut mai moviments independentistes que poguessin intentar emular Catalunya. Per Kaljurand “és molt difícil valorar” si Espanya hauria de fer com el Regne Unit i permetre un referèndum. “No vull comentar-ho”, insisteix. Amb tot, remarca que “hi ha lleis internacionals” i també” “les constitucions de cada país” i que totes elles, “s’han de seguir”. “La conclusió (al conflicte català) només es podria assolir tenint en compte aquestes lleis i regulacions existents”, assegura. “No puc dir que rebi pressions o que em facin lobby. Crec que la posició occidental és molt clara, raonable i equilibrada al donar suport a l’ordre legal present i la llei i l’ordre que existeix a nivell internacional i en els països”, puntualitza.
 
Marina Kaljurand, diplomàtica de carrera i exambaixadora als Estats Units, Rússia, Israel o Mèxic, és una política independent tot i que va ser nomenada com a ministra d’Exteriors el juliol del 2015 pel primer ministre Taavi Raoivas, del partit liberal Reform. La formació, la més votada al parlament estonià, pertany al grup d’ALDE a l’Eurocambra, on conviuen Convergència i Ciutadans. 

Relacionats