Ha costat, però s’ha acabat aprovant. Es tracta de la Llei de Cinema, que ha de garantir una quota de 50% de la nostra llengua a les grans pantalles. I, diguin el que diguin els que hores d’ara s’hi oposen, és la millor notícia pel que fa a la llengua i cultura catalanes de la darrera dècada.
Això afecta evidentment el cinema, i encara que ens vulguin fer creure que ho fa de manera negativa, un servidor està convençut que serà ben al contrari: la Llei de Cinema potenciarà la indústria de casa nostra, crearà nous espectadors, no en perdrà ni un dels ja existents, i potenciarà una cinematografia pròpia.
La Llei del Cinema entrava al Parlament amb 140 esmenes, i s’ha acabat aprovant amb el previ aval del Consell de Garanties Estatutàries. El Govern i CiU hi ha votat a favor i han fet possible l’inici d’un camí que fins ara resultava inimaginable: passar del 3% de cinema en català a les sales (doblat o subtitulat) a un percentatge que equipari la llengua dels catalans amb l’espanyol: 50% de les còpies de les pel·lícules que s’estrenin en català.
D’aquesta manera, i com ha anat passant en d’altres àmbits socials i molt relacionats amb els mitjans de comunicació, el català s’acaba normalitzant: ràdio, tv, premsa, música, etc. I si en aquests àmbits va ser transcendental l’arribada del català, també ho serà al cinema, una pantalla que fins ara menystenia i anorreava sistemàticament el català fins a punts ridículs.
D’aquesta manera, tot i el xantatge del Gremi d’Exhibidors i la vaga de cinema que es va fer, ni tan sols les majors nord-americanes han aconseguit que el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació retrocedís en la seva postura més que decidida. Finalment, tindrem català al cinema. Felicitats.
