Antoni Gasia és l’únic habitant de Claramunt, un poble proper a Tremp, per on està projectat que passi la línia de Molt Alta Tensió del Pallars. Es dóna l’estranya casualitat que es tracta d’un municipi on encara no ha arribat el subministrament elèctric. Lògicament, quan l’Antoni ha sabut que la línia passarà a tocar de casa seva s’ha afanyat a demanar que, com a mínim, li facin arribar la llum a casa. Així, s’acabarien algunes dificultats, potser arribarien nous veïns i l’Antoni podria deixar de carregar el telèfon mòbil amb unes pinces amb la bateria del tractor, ja que tampoc tenen telèfon.
També hauria de deixar d’aguantar que fins i tot en facin burla del fet que a aquestes alçades demani llum o una millora de la carretera. El veí troba paradoxal que tingui cobertura per al mòbil i no tingui llum per carregar-lo, però més paradoxal encara serà veure les torres que transporten quantitats ingents d’energia elèctrica mentre a casa no en té. Portar electricitat al poble per una sola persona no sembla molt rendible econòmicament, però seria tot un detall.
