Edició 2100

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 25 de abril del 2024
Edició 2100

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 25 de abril del 2024

La manifestació independentista de Girona, la més massiva de la darrera dècada

|

- Publicitat -
Aquest any, a diferència del passat, en què la manifestació va tenir dues capçaleres, el recorregut s’ha fet sota un sol lema. A la pancarta, que sostenien diversos càrrecs electes de la CUP, s’hi llegia: ‘Pels drets nacionals i socials. Independència i Països Catalans’. 
 
Rere aquest lema, unes 3.000 persones han caminat durant prop de dues hores i mitja pels carrers de Girona. La marxa ha sortit de la plaça Catalunya, ha passat per Pompeu Fabra, Jaume I, la plaça de la Independència, el carrer Santa Clara i, anant a buscar el Pont de Pedra, s’ha tancat al mateix lloc on s’ha iniciat. 
 
La manifestació ha transcorregut en to festiu, però no per això ha deixat de ser marcadament reivindicativa. De fet, els crits ‘Independència, independència!’ o el cant d’Els Segadors han ressonat des de la capçalera fins a la cua. 
 
Pancartes, ous, pintura i crema
 
Durant el recorregut, un grup de Maulets ha enganxat pancartes reivindicatives a diverses façanes i ha llançat ous i pintura davant l’antiga Subdelegació de l’Estat. A la delegació del Govern, i després que mossos de paisà els impedissin enganxar un cartell als vidres, els Maulets han optat per clavar-lo al paviment. 
 
Al cartell s’hi podia llegir ‘Per un poble lliure de retallades’. A més, els Maulets -que anaven amb la cara tapada i portaven barretina i granotes taronges- han penjat altres cartells a la seu d’un banc i a l’entrada de la Cambra de Comerç de Girona. 
 
A la rotonda de davant de Correus, els Maulets han cremat unes immenses tisores (símbol de les retallades) i un caixer automàtic fets amb cartró. Després, a la seu del moviment -a tocar del Pont de Pedra- han desplegat una immensa estelada amb les seves sigles a la façana de l’edifici. 
 
Ara més que mai cal reivindicar
 
Entre els qui s’han manifestat aquest vespre a Girona hi havia en Lluís Joanmiquel, un veí de Girona. “Vinc a la manifestació de tota la vida, però aquest 2011 és especialment important perquè ara més que mai és hora de reivindicar els nostres drets”, assegurava.
 
Al seu costat, hi havia una professora que dóna classes a Figueres, l’Ariadna Pèlach. “Cada Onze de Setembre venim, perquè m’agrada defensar la meva terra i, a més, crec en la independència; per això estem aquí”, assegurava, al costat dels seus fills. 
 
L’Ariadna, sobretot, també ha volgut manifestar-se per reivindicar la immersió lingüística en català. “Sóc professora d’institut a Figueres, i em trobo que allà els meus alumnes només parlen català a classe; per això, quan dues llengües no estan en igualtat de condicions, voler-les tractar igual és injust”, ha conclòs. 
 
Publicitat

Opinió

Minut a Minut