La malària causa uns 400–900 milions de casos de febre i aproximadament 1’3 milions de morts anuals, el que representa una mort cada 30 segons. La vasta majoria de casos ocorren en nens menors de 5 anys, les dones embarassades són també especialment vulnerables. Si la prevalença de la malària continua en el seu curs de permanent augment, la taxa de mortalitat pot duplicar-se en els següents vint anys.
L’investigador Pedro Alonso, un dels responsables de l’estudi realitzat des de l’Hospital Clínic de Barcelona, ha fet públic els resultats de l’assaig clínic que ha dirigit d’una vacuna experimental contra la malària, que ha demostrat la seva eficàcia en nadons africans de només unes setmanes de vida.
L’estudi, presentat en una multitudinària roda de premsa al Clínic, marca ‘una fita en la lluita contra la malària’, segons ha dit Pedro Alonso en videoconferència des de Seattle, als Estats Units, on ha donat a conèixer els resultats del treball.
L’assaig s’ha dut a terme a la província moçambiquesa de Manhiça, situada al sud del país, i hi han participat 214 nadons d’entre 10 i 18 setmanes que han respost satisfactòriament a la vacuna.
L’estudi ha estat realitzat al centre d’Investigació en Salut de Mahiça per científics de l’Hospital Clínic, de la Universitat de Barcelona i del Ministeri de Salut de Moçambic, sota la direcció de Pedro Alonso, i ha estat finançat gràcies a una donació econòmica de Bill i Melinda Gates.
La malària
La malària (de l’italià mal aria -mal aire-) o paludisme (provinent del llatí palus -pantà-) és una malaltia infecciosa de caràcter febril produïda pel paràsit Plasmodium que s’encomana per picadura de mosquit. L’únic cas de contagi directe entre humans és el d’una dona embarassada que transmet la infecció via trasplacentària al fetus.
Els símptomes són molt variats, cursa amb febre entre els 8 i 30 dies posteriors a la infecció i pot estar acompanyada, o no, de dolor (de cap o musculars), diarrea, decaïment i tos.
En regions on la malària és altament endèmica, les persones són tan sovint infectades que desenvolupen la “immunitat adquirida”, és a dir que són portadors més o menys asimptomàtics del paràsit.
Les estadístiques precises són desconegudes perquè molts casos ocorren en àrees rurals on les persones no tenen accés a hospitals o a recursos per a garantir cures de salut. Com a conseqüència, la majoria dels casos romanen indocumentats. Encara que la co-infecció de VIH amb malària ha incrementat la mortalitat, aquest roman sent un problema menor que la combinació de VIH-tuberculosi.
