A més, l'esborrany defineix les condicions per acceptar un referèndum acordat amb l'Estat, però s'han presentat algunes esmenes per acotar-les més o per deixar clar que el procés no pot aturar-se a l'espera d'una oferta de Madrid. Durant l'assemblea s'informarà també sobre la mobilització de l'Onze de Setembre.
El pavelló del Nou Congost de Manresa acollirà diumenge la IV assemblea general de l'ANC, on els socis de l'entitat votaran la gestió de l'exercici anterior i també es posicionaran sobre el full de ruta a seguir en els propers mesos, votant el text transaccionat i les esmenes que encara queden vives. L'assemblea servirà per informar sobre la mobilització prevista per a l'Onze de Setembre, tot i que els detalls s'aniran perfilant més endavant, i també per iniciar el període electoral, que culminarà amb les eleccions al Secretariat Nacional a mitjans de maig.
L'esborrany de full de ruta preveu que la Generalitat i el Parlament proclamin la independència al llarg del 2017, que immediatament després s'aprovin les lleis de transitorietat jurídica i les altres eines de l'estat que regiran el nou ordenament català i que aleshores es convoquin les eleccions constituents.
Un dels punts més polèmics del text, però, és el que fa referència a la llista conjunta independentista en cas de repetició d'eleccions, un extrem on les visions de CDC i ERC estan també contraposades. En concret, el document aposta per “promoure la formació d'una candidatura de la màxima unitat independentista” que permeti “qüestionar sistemàticament les agressions de l'estat espanyol al procés democràtic del poble català, que pugui facilitar la negociació de la independència de Catalunya i que plantegi amb valentia la defensa de la primacia dels drets democràtics al llarg de tot el procés polític”.
A més, es fa èmfasi en les circumstàncies que envoltarien aquesta hipotètica cita electoral, i en concret parla de les “condicions de progrés independentista a Catalunya i de fraccionament i feblesa a Espanya”. L'esborrany també recorda el precedent de les passades eleccions a Corts Generals. “Després de l'experiència de les darreres eleccions, es fa més necessari que mai incrementar la presència del catalanisme sobiranista a Madrid”, apunta l'esborrany de full de ruta.
De les trenta esmenes vives, set qüestionen d'alguna forma la llista conjunta i una més en fa referència també en la seva argumentació. Algunes d'aquestes esmenes les han presentades diferents agrupacions, i això ha fet que s'hagin unificat en una de sola. N'hi ha que directament demanen la supressió d'aquest paràgraf, mentre que d'altres el modifiquen per apostar per diferents candidatures. Alguna esmena prefereix que es dibuixin les dues opcions sense que l'ANC es decanti per cap i una altra directament defensa que els partits independentistes no es presentin a aquests comicis.
Un altre dels temes que apareix amb més freqüència en les esmenes és el que té a veure amb la possibilitat de celebrar un referèndum acordat amb l'Estat. L'esborrany del full de ruta assenyala que en el cas que l'Estat respectés el dret a l'autodeterminació i es comprometés a fer “a curt termini” un referèndum vinculant a Catalunya, “caldrà acordar-lo en el benentès de no aturar el procés independentista”. Quatre esmenes fan referència a aquest debat. Una primera demana posar termini a aquesta proposta i parla de sis mesos; una segona vol fer èmfasi que en cap cas la proposta d'un referèndum pot alterar el full de ruta; hi ha una tercera que directament reclama suprimir aquest punt, mentre que hi ha una quarta que reclamar afegir un paràgraf on es constati la impossibilitat de fer un referèndum consensuat amb la política espanyola i vinculant.
Pel que fa a la resta d'esmenes, aborden diversitat de temes. N'hi ha una, per exemple, que insta l'ANC a adoptar una actitud “vigilant” i si cal de “pressió” respecte als partits perquè compleixin el full de ruta, sempre mantenint la independència de l'entitat. També reclama millorar la relació entre el Secretariat Nacional i la resta d'organismes a nivell més sectorial i territorial, augmentant el nivell de comunicació i “especialment pel que fa a la transparència dels debats i la feina del Secretariat”.
Una altra esmena defensa que cal propugnar un altre tipus de mobilitzacions, que siguin més freqüents en nombre però no necessàriament coincidint amb la Diada, i que no serveixin només per exigir la independència, sinó que afectin temes relacionats amb la justícia social, el medi ambient o la regeneració política, entre d'altres.
