Dimecres, 4 d'agost de 2021 - Edició 1105
La República

La Llei del cinema garantirà la distribució del mateix número de còpies en català i en castellà

La Llei del cinema de Catalunya que impulsa el Govern estableix l’obligació de distribuir el mateix nombre de còpies doblades al català que al castellà, segons ha explicat el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, a l’ACN. En el document de bases de la nova llei, el Govern diu que són objectius estratègics ‘garantir el dret dels ciutadans a poder veure cinema en les dues llengües oficials i fomentar la distribució i exhibició de cinema en versió original subtitulada’. El doblatge i la subtitulació es podrien finançar cobrant una taxa a les pel·lícules doblades. La llei, s’emmarca dins el pla de xoc que va anunciar Tresserras al gener que es completarà amb una inversió més selectiva i la implicació de Televisió de Catalunya en la creació i la programació de cinema en català.

Redacció
Redacció 04/03/2009

Segons ha informat Catalunya Ràdio, l’executiu justifica aquesta mesura pel gran desequilibri que hi ha entre el castellà i el català en el consum de cinema. Mentre que en altres productes culturals com ara el teatre o la premsa s’ha anat equilibrant l’oferta en aquests dos idiomes, en cinema el català no arriba al tres per cent.

Segons ha declarat el conseller ‘convindria que hi hagués un fons dedicat a aquest tipus d’exhibició de cinema i pensem que justament l’altre cinema, que és el que ha bandejat durant tant de temps el cinema en versió original, que és el cinema doblat, a canvi de poder arribar al públic en forma doblada, podria estar afectat per una càrrega, per una taxa petita, que servís per alimentar aquest estímul del cinema en versió original subtitulada’.

Després d’un any de redacció del document, en què la conselleria ha mantingut un diàleg amb els agents del sector cinematogràfic, les bases han de trobar consens dins del sector i amb les forces polítiques per convertir-se en un avantprojecte, preparat per afrontar el tràmit parlamentari. Un consens que el conseller espera aconseguir, també amb la resta de forces polítiques, encara que afirma que les bases són ‘una proposta del Govern’.

L’objectiu: garantir el dret de veure cinema doblat i subtitulat en català

Després d’un anàlisi del sector, que diagnostica un domini gairebé total de les ‘majors’ nord-americanes, que distribueixen els films doblats al castellà, el conseller defensa el dret dels catalans ‘a triar l’idioma en què volen veure cinema’, una possibilitat que es dóna en altres àmbits de la cultura, com ara la premsa, la ràdio, el teatre o la televisió, però és escassa en el setè art, on hi ha ‘un forat negre’ des de fa trenta anys, que no ha permès l’eixamplament de l’oferta, en opinió de Tresserras.

Tot i això, el document planteja una aposta pel cinema en versió original, amb la intenció de ‘respectar la integritat de les obres artístiques’, segons Tresserras, i a la vegada ‘familiaritzar els ciutadans en l’aprenentatge de noves llengües’, com a condició indispensable ‘per encarar la globalització’. Però a diferència del que passa ara, la subtitulació dels films també s’ha d’oferir tant en català com en castellà, ‘perquè hi ha dues llengües oficials’, afegeix el conseller.

En cas que els distribuïdors optin pel doblatge, una opció poc habitual en altres països europeus i que els sortirà més cara, estaran obligats a equilibrar les còpies en català, a l’empara de l’article 28.3 de la Llei de política lingüística del 1998. Per al conseller, l’actual desequilibri de l’oferta representa un ‘dèficit democràtic’, afavorit per un mercat ‘bloquejat’ per les divisions espanyoles de les grans distribuïdores, com ara Warner Bros, Hispano Fox Film, Universal Pictures, The Walt Disney Company o Sony Pictures.

Implantació progressiva

Aquesta mesura s’implantarà de forma progressiva per facilitar a les companyies distribuïdores el trànsit cap a la nova situació. De manera que l’oferta en català sigui del 30% el primer any de vigència de la llei, mentre que el segon any arribi al 40% i ja estigui plenament equilibrada al cap de tres anys, quan la meitat de l’oferta haurà de ser en català. El document també aclareix que queden exemptes de l’obligació de doblatge les pel·lícules en versió original castellana i catalana.

Aprofitant el moment de canvi en el sector, propiciat per la disminució del públic i les actualitzacions tecnològiques que retenen els espectadors a casa, ‘cal aprofitar l’ocasió per introduir la llibertat de tria’, a parer de Tresserras, que considera el moment ‘una oportunitat’ per pal·liar un dèficit històric a les sales de cinema de Catalunya.