Contraproposta fallida dels exhibidors
El president del Gremi d’Empresaris de Cinemes de Catalunya, Camilo Tarrazón, assegurava que la llei provocarà que els cinemes tanquin i que estava d’acord a posar més català als cinemes, però mai ‘amb quotes i sancions’. La vaga, que va coincidir amb la gala d’entrega dels Premis Gaudí, va ser secundada per 75 dels 175 cinemes de tot Catalunya, un 43% del total. Tanmateix, representaven el 73% de les pantalles del país -571 de les 790 existents-, ja que la majoria dels cinemes que van tancar eren multisales.
El Gremi d’Empresaris de Cinemes de Catalunya i la Federació de Distribuïdors Cinematogràfics, amb el suport de l’Associació de Distribuïdors Independents Cinematogràfics, van presentar una contraproposta a la Llei del cinema amb la creació d’una xarxa de cinemes en català, on els multicines de més de tres sales en dedicarien una a emetre films en llengua catalana. Es tractaria d’un total de 53 pantalles a 53 cinemes. D’aquesta manera l’oferta de sales que projectarien en català passarien d’un 3% a un 8%, segons fonts del gremi. Una xifra, però, que encara dista molt del 50% de còpies en català que fixa la llei.
Aprovada amb 117 vots a favor
Després de ser avalada pel Consell de Garanties Estatutàries, el Parlament va aprovar el 30 de juny la Llei del cinema de Catalunya amb els 117 vots a favor del partits que formaven el Govern -PSC, ERC i ICV-EUiA- i del llavors principal grup de l’oposició, CiU. PPC i grup mixt hi van votar en contra. El text aprovat garanteix l’equiparació del català i el castellà a les sales i preveu que, quan s’estreni un llargmetratge estranger a Catalunya, les empreses distribuïdores ho facin doblant o subtitulant la meitat de les còpies en català i l’altra meitat en castellà. Per tant no afecta a les obres que siguin en versió original en català o en castellà.
Tampoc no afecta aquelles obres que no superin les 16 còpies en la seva distribució. La Llei ofereix quatre anys de marge al sector per complir aquest punt. A part marca que cal un ‘equilibri’ en la distribució de còpies en les dues llengües, tenint en compte tant el territori com la població i la publicitat. L’any passat un 90% dels films exhibits ho van ser en castellà, ja fos en versió original o doblada, mentre que només un 2,7% eren en català. El 7,8% van ser en versió original subtitulada en castellà, i el 0,12% en versió subtitulada en català.
Mascarell genera més ‘consens’ però aposta per les sancions
I de Tresserras a Mascarell. El nou conseller de Cultura, Ferran Mascarell, serà l’encarregat de tirar endavant la Llei del cinema i, de moment, compta amb els bons ulls tant dels exhibidors, que parlen de la seva ‘capacitat de consens’, com del director de l’Acadèmia del Cinema en Català, Joel Joan, que li demana que aposti pel cinema en català ‘sense complexes’ ja que a Madrid ‘estan disposats a tallar-li les ales’. Sobre la Llei del cinema, Mascarell ha assegurat que la normativa és flexible i que hi ha un període de cinc anys per desplegar-la, cosa que afavorirà l’intent d’arribar a acords amb els productors i distribuïdors.
