Dimecres, 4 d'agost de 2021 - Edició 1105
La República

La llei del cinema. El culebrot acabarà aviat

Redacció
Redacció 04/06/2010

S’apropa la data clau per a l’aprovació de la Llei del cinema. Si no hi ha res de nou, i segons les diferents filtracions que ja hi ha hagut, sortirà endavant. Haurà costat. L’haurem suat. L’haurem patit. Però no haurà servit de res. Almenys de moment.

Deixeu-me que m’expliqui. La Llei del cinema parteix d’un convenciment ferm de la conselleria de Cultura i Mitjans de Comunicació. Una conselleria que a través de Tresserras i Voltas han demostrat que a cop d’anar picant pedra, s’aconsegueixen les coses. Això sí: els encarregats de defensar aquesta Llei, un cop passades les eleccions, després de l’estiu, podrien ser uns altres: bé perquè hi ha canvi al govern, bé perquè algun dels tres partits no repeteix a la següent legislatura, o bé perquè simplement hi ha canvis a la conselleria.

I aquí és on ve el gran què: un cop aprovada la Llei caldrà que Cultura i Mitjans de Comunicació, sigui quin sigui el color del govern català, i sigui quin sigui el partit que defensi aquesta conselleria, haurà de ser una de les més fortes, potents i ben orquestrades. Perquè les ‘majors’ li tenen moltes ganes a aquesta llei, i des de Madrid també. Així que, anem-nos preparant.

Cartellera de cinema en català

Íngrid, un dels films més arriscats (i fallits) dels darrers mesos. Una producció de casa nostra amb l’Eduard Cortés com a director, que no aconsegueix cap dels seus objectius en un intent poc reeixit de fer un film modern, transgressor i basat en les xarxes socials. En definitiva, completament prescindible tot i el seu gran atreviment.

Perdona si et dic amor, dirigida per l’italià Federico Moccia: a Niki, una jove de 17 anys, i l’Alessandro, un publicista d’èxit vint anys més gran, viuen una apassionada història d’amor.

Ciutat de vida i mort s’ha estrenat subtitulada al català, tot i que com sol passar en aquests casos, només podreu veure-la en un sol cinema d’arreu de Catalunya: el Verdi, a Barcelona. Es tracta d’una pel·lícula bèl·lica que narra la invasió de la Xina per part de les tropes japoneses l’any 1937 i les atrocitats que l’exèrcit nipó va cometre contra la població civil a Nanking, llavors capital xinesa. Dirigida per Lu Chan.

Segueix en cartellera Com ensinistrar un drac. Dreamworks torna a escena amb la intenció d’oferir un film amb l’èxit de Shrek i Madagascar, els títols més celebrats de la competidora de Pixar. La divertida i entretinguda història d’un víking que es fa amic d’un drac, s’estrena en 3D i en català.

La bomba del Liceu, un documental del reconegut Carles Balagué. Després de la gran acollida per part de crítica i espectadors dels seus tres documentals anteriors (La casita blanca, De Madrid a la Lluna i Arropiero), sembla que tindrà menys sort amb aquesta proposta: interessant al principi, però massa basada en l’entrevista i amb pocs recursos visuals. Tot i això, explica una època, una classe social i una ciutat com a reflex d’un país que la revaloritzen.

Ens veiem demà, que no només s’estrena en català sinó que a més és una estrena produïda i rodada a casa nostra. Dirigida per Xavi Berraondo, planteja què passaria si quan ens morim una part de nosaltres seguís viva, mentre que l’altra segueix en una realitat paral·lela. Amb els millors actors de casa nostra: Marc Cartes, David Selvas, Mercè Llorens, Mercè Pons, Lluís Soler, Tània Sàrrias, Nina, Jordi Boixaderes, Juli Mira o Mercè Arànega.

Millennium 3 és el desenllaç definitiu de la saga novel·lesca. Tot i això, la gent no ha hagut d’esperar massa, ja que la trilogia s’ha resolt en pocs mesos i amb grans ingressos de públic. Una vegada més, Millennium tornarà a funcionar de públic tot i que no tant de crítica, ja que el film no ha agradat massa als professionals de la informació cinematogràfica.