Dissabte, 7 de Desembre de 2019 - Edició 499
La República

La investidura prohibida, la victòria a tocar

ANÀLISI – @JoanSole_ | Dissabte a les 13h, hora del vermut, el Constitucional reunit i preguntant-se: “què fem?”. La fugida endavant del Gobierno, després del cop del Consejo del Estado, qui no veu motiu per impugnar la investidura de Puigdemont, és total.

Redacció
Redacció 27/01/2018
Tenen una estratègia però no saben on van, de la mateixa manera que Eduardo Inda quan era director del diari Marca va demanar frenar Messi per la via “civil o criminal”, el Gobierno fa seva la proclama del periodista que va inventar-se els comptes a Suïssa de Xavier Trias. Frenar la humiliació, evitar de nou la mobilització popular. No despertar els Comitès de Defensa de la República, mantenir l'ANC i Òmnium amb el temor de ser citats i blanquejar la repressió amb el suport del PSOE i C's. En definitiva, mantenir el poder i l'statu quo.
 
Arbitrarietat i abús de poder, frenar la investidura de Puigdemont és una obsessió, una paranoia que es manifesta amb el registre d'aeròdroms i els maleters dels vehicles que traspassen la frontera espanyola del nord de Catalunya. Només fa una setmana que el Parlament ha encetat la XII legislatura, i la sensació que desprèn l'Estat és que aviat la cambra catalana serà l'escenari de la victòria de la resistència, aquella que fou derrotada el 28 d'octubre amb l'aplicació del 155 però que ha sabut aguantar la repressió i l'autoritarisme d'un sistema que no tolera la discrepància.
 
Els Jordis, els presos i els exiliats no estan sols i això els emprenya. Ho tenien tot per guanyar, i ara estan disposats a saltar-se la “sagrada” Constitució per evitar la humiliació, la derrota definitiva. No han entès que és inevitable, el resultat electoral del 21 de desembre constata que el bloc republicà és combatiu, no retrocedeix, aguanta malgrat les disputes partidistes.
 
La flama de l'esperit de l'1-O comença a revifar, les joventuts comencen a sondejar la possibilitat de prendre la iniciativa mentre els CDR ja entenen que sense la resistència mitjançant la no-violència activa la República tornarà a caure. No pots plorar allò que no has defensat, i la setmana vinent pot oferir una nova oportunitat perquè les crides a la retirada donin pas a una nova reacció popular com la que va ocupar la Universitat de Barcelona de Plaça Universitat, va fer possible el referèndum i va proclamar la República fa, just avui, tres mesos.

Relacionats

La investidura prohibida, la victòria a tocar

ANÀLISI – @JoanSole_ | Dissabte a les 13h, hora del vermut, el Constitucional reunit i preguntant-se: “què fem?”. La fugida endavant del Gobierno, després del cop del Consejo del Estado, qui no veu motiu per impugnar la investidura de Puigdemont, és total.

Redacció
Redacció 27/01/2018
Tenen una estratègia però no saben on van, de la mateixa manera que Eduardo Inda quan era director del diari Marca va demanar frenar Messi per la via “civil o criminal”, el Gobierno fa seva la proclama del periodista que va inventar-se els comptes a Suïssa de Xavier Trias. Frenar la humiliació, evitar de nou la mobilització popular. No despertar els Comitès de Defensa de la República, mantenir l'ANC i Òmnium amb el temor de ser citats i blanquejar la repressió amb el suport del PSOE i C's. En definitiva, mantenir el poder i l'statu quo.
 
Arbitrarietat i abús de poder, frenar la investidura de Puigdemont és una obsessió, una paranoia que es manifesta amb el registre d'aeròdroms i els maleters dels vehicles que traspassen la frontera espanyola del nord de Catalunya. Només fa una setmana que el Parlament ha encetat la XII legislatura, i la sensació que desprèn l'Estat és que aviat la cambra catalana serà l'escenari de la victòria de la resistència, aquella que fou derrotada el 28 d'octubre amb l'aplicació del 155 però que ha sabut aguantar la repressió i l'autoritarisme d'un sistema que no tolera la discrepància.
 
Els Jordis, els presos i els exiliats no estan sols i això els emprenya. Ho tenien tot per guanyar, i ara estan disposats a saltar-se la “sagrada” Constitució per evitar la humiliació, la derrota definitiva. No han entès que és inevitable, el resultat electoral del 21 de desembre constata que el bloc republicà és combatiu, no retrocedeix, aguanta malgrat les disputes partidistes.
 
La flama de l'esperit de l'1-O comença a revifar, les joventuts comencen a sondejar la possibilitat de prendre la iniciativa mentre els CDR ja entenen que sense la resistència mitjançant la no-violència activa la República tornarà a caure. No pots plorar allò que no has defensat, i la setmana vinent pot oferir una nova oportunitat perquè les crides a la retirada donin pas a una nova reacció popular com la que va ocupar la Universitat de Barcelona de Plaça Universitat, va fer possible el referèndum i va proclamar la República fa, just avui, tres mesos.

Relacionats