Fa vint anys els grans cervells socialistes van decidir que la primera línia de TGV de l’Estat espanyol uniria la capital de l’imperi, Madrid, amb aquella gran metròpoli, aquella ciutat moderna i propera a Europa que és Sevilla. De fet el president espanyol de llavors, Felipe González, va fer xantatge a Pasqual Maragall, llavors alcalde de Barcelona, condicionant-li a acceptar que el primer TGV anés a Sevilla i no a Barcelona a canvi del suport del Govern espanyol als Jocs Olímpics de Barcelona, tal com va revelar l’expresident català fa unes setmanes.
Ara fa 15 anys d’aquell 1992, i els TGVs fins a Sevilla s’aturaven a la llavors flamant estació de l’Expo, el tram final de la línia d’alta velocitat. Però la trista realitat del TGV espanyol és que l’estació de l’illa de la Cartuja va deixar-se d’utilitzar tant bon punt va acabar-se l’Expo 92, i des de llavors porta 14 anys abandonada, trobant-se actualment en un estat lamentable. Deixalles, lones trencades, ampolles, l’espectacle és demencial. Fins i tot s’hi celebren curses il·legals al pàrquing de l’estació ocasionalment.
Tal com expliquen a Soitu, l’abandonament va portar als robatoris, i mica en mica va anar desapareixent tot el mobiliari de l’estació que va justificar l’enorme inversió del TGV fins a Sevilla: el coure de la catenària, els bancs, els accessos…
