La setmana passada comentàvem les indicacions i el procediment de la inseminació artificial amb mostra de semen de la parella (Inseminació Artificial Conjugal o de Marit , IAC o IAM). Una variant d’aquesta tecnica és aquella en que s’utilitza una mostra de semen de un donant anònim en comptes del de la parella (Inseminació Artificial amb semen de Donant o IAD).
Les indicacions d’aquesta tècnica són múltiples: des de dones sense parella o amb parella femenina, fins aquelles parelles en què el marit presenta anomalies molt severes en els paràmetres seminals o té el risc de transmetre una malaltia genètica a la descendència. Val a dir que en aquests casos, les tècniques de reproducció assistida estàn arribant a uns nivells de sofisticació en què rarament la parella es veu obligada a recórrer a un banc de semen, tot i que moltes vegades ho facin pel fet que la IAD és una tècnica molt més senzilla i econòmica, alhora que presenta unes taxes força altes d’èxit.
La selecció dels donants de semen es duu a terme a partir d’un seguit de proves mèdiques per descartar la presència d’infeccions o el potencial de transmetre malalties genètiques a la descendència. A banda de reduïr aquestes possibilitats al màxim, és necessari que el donant presenti uns paràmetres seminals tant en nombre d’espermatozoides com en la seva movilitat per sobre de la mitja de la població. S’ha de tenir en compte que les mostres són normalment criopreservades, emmagatzemades en un banc de semen, i finalment descongelades i tractades per a una inseminació seguint el procés que comentàvem la setmana passada.
Aquest procediment fa que alguns espermatozoides no sobrevisquin, i per tant ens caldrà una mostra per sobre del considerat normal si volem que un cop descongelada tinguem prous espermes com per donar a la pacient unes probabilitats raonables d’èxit.
La legislació espanyola es guia per dues grans directrius en matèria de donació de gàmetes: la donació ha d’ésser anònima i gratuïta. No obstant, és freqüent que els donants rebin una compensació per les molèsties i desplaçaments que hagin necessitat, i que oscila al voltant dels 60 euros per ejaculació vàlida.
Pel que fa a l’anonimat, ha d’estar totalment garantit. De fet, tot sovint les clíniques demanen les mostres a un banc de semen, que les hi fa arribar etiquetades amb un codi, de manera que ni la clínica coneix el donant ni el banc de semen coneix la receptora.
Una qüestió recurrent en aquest tipus de tractaments és la que fa referència a les característiques físiques del donant. Al nostre país, i a diferència del que succeeix en d’altres com els Estats Units, en cap moment la dona o parella pot escollir les característiques físiques del donant.
En tots els casos, serà la clínica la responsable de pendre nota de les característiques fisiques, o bé del marit, o bé de la pròpia pacient en el cas que no tingui parella masculina, per tal que el donant s’ajusti el màxim possible a les mateixes.
Josep Oliveras
Biòleg. Màster en tècniques de reproducció assistida
