Diumenge van complir-se els pronòstics i els independentistes flamencs han aconseguit la fita de situar-se com a força política més votada a Bèlgica. L’independentisme ha deixat de fer por a bona part de la societat que vota desacomplexadament per aquesta opció. A Bèlgica ni els intents desesperats d’intentar espantar l’electorat advertint de les conseqüències catastròfiques que podria tenir una victòria de l’N-VA han aconseguit aturar-la.
Espanya, però, no és Bèlgica. La simple possibilitat de que un partit independentista sigui el més votat en un estat membre de la UE ha fet tremolar El Periódico. A la contraportada d’aquest dilluns, Eliseo Oliveras mostrava una estremidora visió de Bèlgica que veu i ‘condemnada a conviure amb la incertesa a partir d’avui’. Oliveras es plany que el rei Albert de Bèlgica es trobarà en la ‘tessitura d’atendre el resultat electoral, i encarregar la formació de Govern al líder de la N-VA, o buscar una altra personalitat perquè configuri una majoria que aporti estabilitat al país’.
Atribuir alegrement aquest poder de decisió al monarca sí que hauria de provocar incertesa i ser motiu d’escàndol. Però és clar, les circumstàncies obliguen a prendre mesures dràstiques, ja que Bèlgica ostentarà properament la presidència de torn de la UE i seria un escàndol que un independentista presidís la Unió Europea. .JPG)
