Hi ha comportaments que no tenen vergonya. Espanya és la causa i la conseqüència de l’actual situació de precarietat i guerra al Sàhara Occidental. I ara, des d’Espanya mateix, se’n demanen ajudes.
Repassant breument la història recent, l’Espanya franquista va mantenir la possessió del Sidi Ifni fins al 1969, conseqüent a la resolució 2072 de les Nacions Unides (1965) en la qual s’instà a la descolonització d’Ifni i el Sàhara Occidental. No obstant això, el control espanyol sobre el Sàhara Occidental va durar fins que, d’acord amb El Marroc (que organitzà la Marxa Verda), es van signar els Acords de Madrid de 1975, on Espanya, el Marroc i Mauritània van emetre a Madrid una declaració de principis sobre el Sàhara Occidental, on s’especificava que les facultats i responsabilitats d’Espanya, com a potència administradora del Territori, es van transferir a una administració temporal tripartida, sense que la paral•lela declaració d’independència feta pels nacionalistes sahrauís (Front Polisario) i la proclamació de la República Àrab Saharaui Democràtica es traduïssin en la creació d’una nova nació. Sinó que, va ser l’inici d’un conflicte que dura fins a avui.
Doncs ara en Javier Bardem ha encapçalat a Madrid una iniciativa d’un grup de professionals del cinema espanyol, que han anunciat la creació d’una pàgina web per a recollir signatures que seran lliurades al Govern d’Espanya. La iniciativa tracta d’aconseguir “que Espanya lideri la recerca d’una solució pacífica i justa”, no ens ho inventem, sinó mireu vosaltres mateixos el vídeo aquí.
Però això no acaba aquí. La conclusió a treure de tot això és que aquesta és una nova acció de la intel•lectualitat espanyola que es desfà per ajudar els pobles oprimits de tot el món, però que giren el cap quan els pobles oprimits es troben a casa seva. D’això se’n diu la hipocresia espanyola.
