Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

La Generalitat va tancar l’any 2008 amb un endeutament sis cops superior al del 2007

|

- Publicitat -

En aquest, ressalta que l’endeutament definitiu encara seria molt superior si l’informe hagués comptabilitzat tot un seguit d’obres iniciades aquell any i que la Generalitat no acabarà de pagar fins d’aquí trenta anys, com la Ciutat de la Justícia, els centres penitenciaris Brians II i Lledoners o la carretera Vilanova i la Geltrú-Manresa, entre d’altres.

Durant el lliurament del text, el síndic major, Joan Colom, ha justificat que l’endeutament de la Generalitat va augmentar tant aquell any perquè va ser ‘el primer en què es va notar l’impacte de la crisi’ en la caiguda dels ingressos del 16% pels impostos indirectes. També ha recordat que la Generalitat també va incomplir els objectius fixats pel Consell de Política Fiscal i Financera, perquè el seu dèficit comptabilitzat segons els criteris europeus va ser de 5.272 milions d’euros, el 2,58% del PIB català, mentre que el límit era de l’1% (2.041 milions).

Publicitat

Però l’informe, aprovat per unanimitat dels set consellers, compta també amb un vot particular del síndic Jordi Pons, que posa de relleu que no s’ha analitzat en profunditat quin és l’estat de compromisos de despesa adquirits amb càrrec a exercicis futurs, que ‘van experimentar un creixement del 54,1% respecte de l’exercici 2007 i del 440,2% respecte de l’exercici 2005’. A ḿes, alerta, ‘en finalitzar l’exercici 2008 aquests compromisos representaven el 144,2% del pressupost inicial de la Generalitat per a l’any 2008’.

Abús de les concessions
Pons ressalta que la Generalitat ha abusat de les fórmules de col·laboració público-privada com la concessió, el dret de superfície o l’arrendament operatiu per a poder millorar les infraestructures i evitar la comptabilització del cost associat a les noves construccions a efectes de dèficit i endeutament, perquè ‘són operacions d’una elevada complexitat, el seu control en alguns casos pot resultar dificultós, són a llarg termini, suposen decisions que tenen efectes a 25, 30 o més anys quan, de fet, un govern s’escull per un període de quatre anys’. Aquestes fórmules, segons Pons, ‘comprometen un volum de despesa de difícil modificació en el futur, poden afectar el principi de transparència pressupostària, hipotequen els pressupostos futurs, i decideixen per a un període de molts anys un determinat model de gestió de les infraestructures’.

Pons ressalta que, el 2008, la inversió total inicial acumulada amb aquests mètodes era de 3.140,5 milions d’euros, mentre que els pagaments previstos per la Generalitat eren de 9.159,1 milions d’euros. Així, ressalta que la Generalitat estarà pagant els nous jutjats de Cornellà fins el 2030, les comissaries dels Mossos de Sant Cugat, Reus i Cornellà fins el 2032, la Ciutat de la Justícia fins el 2038, un tram de la carretera Vic-Ripoll fins el 2039 o l’eix viari C25 Cervera-Caldes de Malavella fins el 2042.

És per tot això que conclou: ‘La Sindicatura hauria d’haver analitzat en aquest informe l’ús creixent d’aquest tipus de fórmules, fiscalitzar si s’ajusten a la legalitat vigent, valorar en cada cas la seva idoneïtat davant fórmules alternatives i fer una advertència sobre el cost que té la seva utilització.’ I recomana: ‘Aquestes fórmules sols s’haurien d’emprar en aquells casos que generin una plusvàlua real respecte a la resta d’alternatives i que els costos de transferència al sector privat siguin raonables en termes d’eficiència econòmica.’

Contra el nou finançament
Pons atribueix les limitacions financeres de la Generalitat de Catalunya ‘per les insuficiències dels diferents models de finançament de les comunitats autònomes vigents fins a l’exercici 2008’, i alhora que ressalta que aquestes insuficiències ‘no es podran solucionar amb el model de finançament acordat l’any 2009’, aprovat amb els vots favorables del PSC, ERC i ICV. Durant la precampanya electoral, el PSC no va tenir cap inconvenient en afirmar que el nou finançament acabarà donant ‘un rendiment equivalent al concert econòmic’.

Incompliment de les conclusions
El propi informe realitza un seguiment de les conclusions que ha anat emetent la Sindicatura en els informes fets des del 2000 fins el 2007, assegurant que de les 69 conclusions més significatives emeses en aquest període, 42 no estan solucionades (60,9%), mentre que només 27 sí que ho estan (39,1%). Però Pons també discrepa d’aquesta lectura i afirma que són 57 les recomanacions que no estan solucionades (89,1%), i només 7 sí (10,9%).

Publicitat

Opinió

Minut a Minut