L’estructura de l’educació a Itàlia és diferent a la de Catalunya. La regió de Sardenya no té competències en ensenyament, sinó que les té el Ministeri d’Instrucció Pública italià. Malgrat això, les escoles de l’illa ‘tenen força autonomia per fer accions dins els seus espais’, assegura Adell. Per això, segons ell, la salvaguarda de l’alguerès ‘no és només responsabilitat de la Generalitat, sinó que com a minoria lingüística és responsabilitat també de l’Estat italià, de la regió sarda i del municipi de l’Alguer’.
Que es portés el català a les escoles seria un gir de 180 graus per la salvaguarda de l’alguerès, i més quan va ser justament des de l’àmbit de l’ensenyament que fa quaranta anys es va recomanar el contrari, el que ha lacrat la transmissió del dialecte de pares a fills. Als anys seixanta, els mestres van recomanar als pares que no parlessin alguerès als seus fills ja que podia perjudicar l’aprenentatge de l’italià. Així, molts algueresos van continuar parlant el dialecte entre ells però es dirigien als seus fills en italià. Així, la transmissió oral de l’alguerès s’ha anat perdent fins que avui dia només el més grans parlen en aquest dialecte, mentre que d’altres l’entenen i el podrien parlar, però no ho fan per vicis del passat o per vergonya.
Però les coses estan canviant. ‘L’Estat italià, central des del punt de vista lingüístic, s’està adonant cada vegada més que convé donar joc a les minories lingüístiques’, considera Adell després d’haver mantingut diverses reunions amb els responsables del Ministeri d’Instrucció Pública italià. ‘L’estructura legal (de l’Estat italià) permet l’alguerès tenir camí per recórrer’, continua.
L’alguerès, llengua vehicular
Per dur a terme la introducció de l’alguerès a les escoles, la Generalitat, el Ministeri del ram italià, la regió sarda i el municipi de l’Alguer estan mirant l’exemple d’altres minories lingüístiques a Itàlia, com el francès a la regió de la Vall d’Aosta (al nord-oest del país) que, ‘com no tenien el suport extern com el català a l’Alguer, han fet polítiques pròpies’, ha explicat Adell.
Una de les idees que es preveu és, més que ensenyar l’alguerès a les escoles com una segona llengua, que l’alguerès ‘sigui la llengua vehicular en l’ensenyament d’alguna matèria’, apunta Adell. ‘Si ho aconseguim serà un èxit, ja que els equips docents, els directius i els minyons veurien que l’alguerès és una llengua tan digna com l’italià’, afegeix.
Per Adell, d’aquesta manera es trencaria una altra dificultat que s’ha de resoldre: ‘Encara hi ha la idea generalitzada que l’alguerès és la llengua de la família, dels sentiments, però no és la llengua de prestigi, de comunicació formal o d’escriptura’. El finançament d’aquesta iniciativa educativa provindrà bàsicament de la regió sarda i el seu projecte de minories lingüístiques, amb el suport del Ministeri d’Instrucció Pública italià i de la Generalitat.
Pocs mestres, dificultat afegida
Una altra dificultat que s’haurà de resoldre perquè el català entri a les escoles de manera formal és aconseguir una massa sòlida de professors que puguin ensenyar la llengua. ‘El més important és que la gent tingui ganes i uns coneixement mínims de català’. Per això, l’Ajuntament de l’Alguer farà una enquesta a les escoles de les ciutats per identificar els mestres susceptibles a ensenyar l’alguerès i la Generalitat donarà cursos de perfeccionament en l’àmbit pedagògic i lingüístic.
Des de fa vuit anys els departament d’Educació català porta professionals a l’Alguer per ensenyar metodologies pedagògiques renovades i imparteix cursos de català estàndard a l’illa.
