L’objectiu d’aquesta vacuna és prevenir el càncer de coll d’úter, que es relaciona directament amb la infecció per l’anomenat virus de papiloma humà (VPH).
Aquest virus, del que els homes en són portadors assimptomàtics en la majoria de les ocasions, es registra en un 3% de la població catalana.
La seva transmissió és per via sexual i provoca el 70% dels casos de càncer de coll d’úter, del que cada any es detecten 256 nous casos a Catalunya i 2.100 arreu de l’estat espanyol, on varen morir 594 dones per aquesta causa l’any 2005. S’estima que la vacunació col·lectiva evitaria la mort d’una de cada 172 nenes vacunades.
La vacuna contra el càncer d’úter es dispensa a les farmàcies catalanes, de manera que el nostre país se suma a d’altres com Alemanya, Regne Unit, Bèlgica, França o Dinamarca, que ja n’han permès la seva incorporació al sistema sanitari.
Les escoles catalanes subministraràn gratuïtament el curs vinent la vacuna contra el virus del papil·loma humà (VPH) a les nenes de sisè de primària, d’entre 11 i 12 anys. Caldrà l’autorització paterna.
S’incorpora, doncs, al calendari de vacunacions i es subministrarà simultàniament amb les vacunes de la hepatitis A i B.
Les noies que ja hagin superat els 12 anys i vulguin vacunar-se hauràn de pagar 450 euros per les tres dosis necessàries que ja es troben a les farmàcies.
La decisió de vacunar a les escoles només a les noies d’entre 11 i 12 anys es va prendre davant la controvèrsia entorn a si la vacuna perd eficàcia una vegada la dona ja ha tingut relacions sexuals. A Catalunya, el 27% de les noies de 14 anys ja ha mantingut al menys una relació sexual.
La vacunació complerta consisteix en tres injeccions que s’han de subministrar separadament. (La segona dosi dos mesos després de la primera i la última a partir del sisè mes, fins a com a màxim un any des de la primera)
Tot i que la vacuna presenta algunes limitacions i no és efectiva en el 100% de les varietats del VPH, els experts recomanen la vacunació generalitzada de nenes entre 9 i 14 anys i extendre la inmunització fins als 18 anys si els recursos públics ho permeten.
A partir dels 26 anys no existeix evidència científica que la vacuna sigui eficaç, i és per això que els experts continuen insistint en la necessitat de la prevenció mitjantçant mesures profilàctiques a les relacions sexuals i en la detecció precoç del VPH mitjantçant proves específiques i citologies.
Precisament aquestes campanyes de vacunació generalitzades han rebut crítiques des d’alguns sectors degut a que la percepció de seguretat fruït de l’aplicació de la vacuna podria portar a un augment de pràctiques sexuals no segures, de forma especial entre les adolescents vacunades.
Sembla que el fet d’adoptar mesures preventives no hauria d’incitar precisament a dur conductes de risc, i fins i tot podria ajudar a sensibilitzar a la població respecte una patologia que fins ara era poc coneguda entre aquesta franja d’edat. No obstant, aquestes campanyes de inmunització s’haurien d’acompanyar de la respectiva informació i sensibilització per tal de reduïr conductes sexuals de risc.
Josep Oliveras
Biòleg. Màster en tècniques de reproducció assistida
