L’Audiència de Barcelona ha celebrat la vista d’apel•lació contra la sentència d’un jutjat penal de la capital catalana que al 1998 va condemnar a Pedro Varela a un total de cinc anys de presó. En la sessió, la Fiscalia va mantenir la petició de tres anys de presó, als quals ja va ser condemnat Varela, pel delicte d’incitació a l’odi racial, de l’article 510, que no ha estat anul•lat pel TC. El representant del Ministeri Fiscal es va mostrar disconforme amb la sentència del Constitucional, ja que pot tenir certes “conseqüències” en matèria d’ordre públic i s’aparta de la jurisprudència del mateix tribunal, però va dir acatar-la.
L’advocat defensor de Varela, José María Ruiz, va qualificar al seu client com un “simple llibreter” que “ven opinions de tercers”, pel que no se li pot acusar directament de fomentar l’odi racial ni difondre o subscriure l’antisemitisme. Sobre els més de 20.000 llibres confiscats en l’establiment, dels quals només 232 no són antisemites -segons les acusacions-, el lletrat va justificar que el local del carrer Séneca al barri de Gràcia, havia estat l’antiga seu de l’organització Circulo Español de Amigos de Europa (Cedade), que Varela va presidir i que va ser declarada il•legal, pel que encara es mantenia el seu arxiu i fons documentals.
La defensa també va justificar la possessió de propaganda nazi -com vídeos amb discursos de Hitler- qualificant-la de “document històric”, fet que va provocar que el públic present a la sala es posés a riure, fent que el president de la Secció Tercera de l’Audiència demanés silenci. Per a Ruiz, no es pot estudiar aquell període històric sense accedir a documents de l’època. En un sentit similar, l’advocat va dir que al seu client no se li pot vincular a actes violents i el va comparar amb els independentistes bascos, que no poden ser empresonats pel fet que altres independentistes usin les mateixes idees per a cometre actes terroristes.