Per la seva banda, les acusacions particulars, que representen SOS Racisme i la Federació de Comunitats Jueves de l’estat espanyol, demanen que es mantingui íntegre la condemna de cinc anys de presó a Pedro Varela pels dos delictes, ja que en la documentació requisada en la seva llibreria també es difonia la justificació d’aquest genocidi, un aspecte que sí està penat.
Aquest dijous a l’Audiència de Barcelona s’ha celebrat la vista del recurs contra la condemna de cinc anys de presó a Pedro Varela del Jutjat Penal número 3 de Barcelona de l’any 1998. En el recurs, la defensa del propietari de la Llibreria Europa va emetre una qüestió d’inconstitucionalitat d’un dels articles del Codi Penal pels quals va ser condemnat Varela, i fa uns mesos el TC li va donar la raó.
En la sessió d’aquest dijous, José Maria Ruiz, l’advocat de Pedro Varela, ha demanat que es retirin els dos delictes de la condemna contra el propietari de la Lliberia Europa: el de difusió de negació del genocidi per la decisió del Constitucional, i l’altre perquè considera que ‘només venia llibres i no era responsable del seu contingut’. En aquest sentit, Ruiz ha destacat que a la llibreria es podien trobar tot tipus de llibres ‘com el Diari d’Anna Frank’.
Ruiz també ha defensat el negoci de ‘llibreria especialitzada’ regentat per Varela ja que es tracta d’un local on es poden trobar tot tipus de publicacions, sobretot difícils de localitzar en altres llocs, i que poden ser d’especial interès per ‘historiadors, o estudiosos de la ciència política’. En aquest sentit ha remarcat que en els dos mesos que va durar la vigilància dels Mossos d’Esquadra del local, l’any 1996, només es va detectar la presència d’una persona d’estètica ‘skin’. Finalment l’advocat ha insistit en la tasca de llibreter de Varela i no pas com editor o difusor del contingut d’aquestes publicacions o material audiovisual insistint en què la tasca d’impressió que feia en la seva època al capdavant de Cedade ‘va quedar enrere’ ja que ara ‘seria delicte amb la modificació del Codi Penal’.
Per la seva banda la Fiscalia considera que no es pot condemnar a Varela pel delicte de la difusió de la negació del genocidi tal com ha argumentat el TC en una sentència, tot i que aquesta pràctica ‘dóna arguments perquè es reafirmi la pena de tres anys imposada per l’altre delicte’, el de incitació a l’odi racial, ja que estan relacionats. El Ministeri Públic ha insistit en què en els 20.000 documents requisats en la Llibreria Europa es troben diversos fragments que fan referència al poble jueu en termes despectius i de forma ‘descarada’, i per això manté la petició de tres anys de presó pels que va ser condemnat pel Jutjat Penal.
El fiscal també ha destacat que Varela sabia exactament ‘que venia’ i que la majoria de llibres era d’apologia del nazisme o contra el genocidi, ja que ‘quan els Mossos van retirar els exemplars, les prestatgeries quedaven mig buides amb la resta de llibres sobre religió o mitologia’ que ‘estaven per a despistar’. El Ministeri Públic també ha recordat que a banda dels llibres es van requisar vídeos, cassetes, fotolits, que permetrien ‘altres impressions’ i catàlegs que Varela ‘incorporava amb cada compra’. Les altres acusacions han manifestat també el seu rebuig a la retirada de la condemna i reclamen que es mantinguin els cinc anys pels quals va ser condemnat el propietari de la Llibreria Europa. En els pròxims dies l’Audiència de Barcelona farà pública la seva decisió sobre aquest recurs.
