La venda de Vale Music ha afectat dràsticament les xifres globals de la indústria discogràfica catalana, que, per aquest motiu, va perdre l’any passat més de la meitat de la seva facturació i del seu pes al mercat espanyol respecte a l’any 2005. La crisi que viu aquest sector arreu del món, en bona part per la irrupció de nous formats i les descàrregues per Internet, es nota també molt a Catalunya, on en els últims quatre anys la venda de discos s’ha vist reduïda en més d’un terç.
La caiguda de les vendes de discos no ha afectat, però, la producció artística. L’any passat es van editar uns 480 discos en català, un 7,1% més que l’any anterior. Per estils, el jazz i el folk són els que registren creixements més notables, amb un increment del 50%, seguits per la cançó, amb un 30%. Els més venuts van ser El disc de la Marató, amb 90.000 còpies; Mô, de Joan Manuel Serrat, amb 40.000 exemplars; el tribut a Sopa de Cabra Podré tornar enrere, amb 22.500; així com i., de Lluís Llach, i Benvinguts al club, de diversos artistes, amb 20.000 còpies cadascun. També es va notar un significatiu creixement pel que fa a l’edició de DVD musicals, que va passar de 17 l’any 2005 a 32 l’any passat, és a dir, gairebé el doble.
Música en directe, a l’alça
Tot i la polèmica que travessa el sector pel recent tancament de diverses sales, l’Anuari 2007 de la Música, editat pel Grup Enderrock, deixa palesa la bona salut de la música en directe. Així ho indiquen els ingressos generats en concepte de drets d’autor que recull anualment la Societat General d’Autors i Editors (SGAE) i que va créixer dels 94,2 milions del 2005, al conjunt dels territoris de parla catalana, a 101,7 milions l’any passat.
La facturació generada pels concerts de música en directe va créixer l’any passat un 26%, gràcies sobretot als concerts i festivals de pop-rock. Els més rendibles econòmicament van ser el festival Sònar (Barcelona) i els concert de Bruce Springsteen.
A més, el mapa des festivals s’ha ampliat amb noves convocatòries i la majoria de festivals han vist incrementar-se el seu públic respecte a edicions anteriors. El que més espectadors va reunir va ser el BAM, ja que coincideix amb les festes barcelonines de la Mercè, que va comptar l’any passat amb 135.800 espectadors, un 16% menys que el 2005. També va perdre espectadors el Sònar, amb més de 81.000 espectadors el 2006, un 9% menys que l’any anterior.
A banda del BAM, el Sònar, el Festival del Mil·leni i el Primavera Sound, tots ells a Barcelona, altres festivals que han reunit un nombre important d’assistents han estat l’Acampada Jove de Sant Celoni (Vallès Oriental), amb 38.000 espectadors; el Senglar Rock de Lleida, amb 26.500, o el CulturaViva de Granollers, que l’any passat va rebre 10.000 espectadors, cinc vegades més que l’any anterior.
L’Anuari destaca que els festivals de fora de Barcelona, com ara el Senglar Rock, l’Acampada Jove o l’Acampallengua són els que més accent posen a promoure la música i els grups en català. En canvi, la presència d’aquesta llengua a festivals barcelonins com el Summercase o el Primavera Sound és pràcticament nul·la.
L’impacte de les noves tecnologies
L’Anuari 2007 analitza també el fort impacte que Internet i les noves tecnologies han tingut sobre el mercat musical, especialment el discogràfic. En canvi, les descàrregues legals de música a través d’Internet o de la telefonia mòbil continuen en creixement. No existeixen dades d’abast català, però a l’Estat espanyol aquest negoci va generar uns 22 milions d’euros el 2006, el triple que l’any anterior.
La majoria de discogràfiques catalanes han començat ja a digitalitzar els seus catàlegs per oferir cançons de pagament a través del seu mateix web o d’altres. També ha augmentat el nombre d’artistes catalans que utilitzen Internet com a via de promoció, a través dels seus propis webs i blocs on en portals com MySpace o YouTube.
En aquest sentit, el president de l’Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC), Albert García, creu que el sector musical ha d’assumir que ‘estem en una nova era i un nou llenguatge, el digital’, on cal buscar noves solucions i ‘deixar de plorar’ per la crisi discogràfica.
