Un dels màxims responsables a Sabadell de Solidaritat Catalana per la Independència fins ara, que ha volgut mantenir-se en l’anonimat, ha explicat a directe!cat que el partit ‘s’ha trencat en dos sectors’, ‘els que són pactistes i propers a les tesis de Laporta’, i els que són partidaris ‘d’un partit amb l’estructura d’Esquerra, on les bases no tinguin el poder’, una ideal de partit que, segons ell, personifiquen Uriel Bertran i Alfons López Tena.
Segons les primeres informacions haurien plegat més de mitja dotzena de membres de l’executiva, la majoria ocupant posicions de responsabilitat, i ara el poder quedaria en mans de dues persones. ‘Per quedar-me dins un partit com el d’ara podria estar dins d’Esquerra’, assegura el solidari dimitit, que vincula l’adéu massiu al gir que va prendre el partit a partir del Congrés de Manresa del passat 20 de febrer.
Les discrepàncies a partir d’aquell Congrés, on l’empresari i activista sabadellenc Àlex Fenoll va perdre la votació a la secretaria general contra el diputat Uriel Bertran, han acabat deixant el poder a Sabadell en mans de dos solidaris que, segons aquest font, no assistien a les reunions ni havien participat de la campanya electoral a les eleccions catalanes del 28-N, on la secció local de la coalició va aconseguir proporcionalment un dels millors resultats a les grans ciutats, a més d’idear iniciatives com el bitllet de 500 euros a favor de la independència.
Els responsables actuals, a més, estarien seguint les directrius de l’Executiva Nacional per tal de trencar negociacions amb ERC i Reagrupament, unes negociacions que segons el solidari entrevistat, ‘anaven per bon camí’. En aquest sentit, des d’ERC de Sabadell el candidat Juli Hernández no ha volgut ni confirmar ni desmentir a directe!cat l’existència d’aquestes negociacions.
Adhesió a Democràcia Catalana
Alguns dels militants dimitits a Sabadell ja han formalitzat la seva adhesió a Democràcia Catalana, el partit de Joan Laporta, amb la voluntat de redreçar les coses i ‘treballar per la unitat independentista’, un camí que, segons insinuen, podrien seguir molts més solidaris.