Així, els 80.000 són la icona d’una campanya sobre urbanisme i habitatge que la CUP de Barcelona engega per reclamar mesures en aquests àmbits, basant-se en el nombre representa els pisos buit que hi ha a la ciutat.
No es tracta d’una xifra real perquè els estudis i informes sobre la qüestió no disposen de xifres absolutes per la dificultat d’establir els criteris sobre pisos o locals buits, ja que les dades oficioses parlen d’un interval d’entre 20.000 i 150.000 habitatges sense habitar. D’aquí surt la imatge adoptada per la CUP dels 80.000 com a representació gràfica del problema.
Segons la CUP, malgrat que l’habitatge està considerat com un dret social, en realitat s’utilitza com a producte mercantil primant el benefici econòmic sobre el dret de les persones a tenir un sostre. Segons les dades oficials, des de 1996, el preu de l’habitatge a Barcelona ha augmentat més d’un 300%, mentre que en el mateix període els sous només han crescut un 30%. La CUP recalca que actualment, ‘més d’un 25% de la població barcelonina té problemes d’habitatge, una unitat familiar mitjana ha d’invertir de mitjana el 80% del sou per fer front a les despeses que suposa i s’executen més de 20 desnonaments diaris a la ciutat’. Per la CUP aquestes xifres són ‘esfereïdores’ i exigeixen mesures urgents.
Des de la Candidatura d’Unitat Popular demanen censar l’habitatge ocupat, el buit i aquell al qual es donen diferents usos per conèixer l’abast real del problema, per saber també en quantes mans es concentren aquestes cases i quin percentatge pertany a entitats financeres. A més demanen ‘mesures valentes i efectives per millorar la qualitat de vida a Barcelona i no claudicar constantment davant dels interessos corporatius d’uns pocs’.
La CUP proposa mesures dirigides a recuperar les competències de l’Ajuntament en matèria d’habitatge, així com primar els interessos de la ciutadania enfront de les empreses, impedint que l’habitatge sigui una mercaderia sotmesa a l’oferta i la demanda.