Dissabte, 7 de Desembre de 2019 - Edició 499
La República

La CUP de Lleida decidida a aturar el bilingüisme de Ros

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, pretén impulsar el bilingüisme a Lleida en detriment de l'ús preferent del català a l'administració després del pacte polític entre el PSC i Ciudadanos  que traeix el llegat del PSC i a la voluntat del ple de l’ajuntament, que el 1979 va aprovar per unanimitat que la capital del Segrià es denominés Lleida. Ara la Crida per Lleida-CUP ha decidit recuperar la campanya endegada als anys setanta del segle passat per entitats cíviques com ara l'Ateneu Popular de Ponent i Òmnium Cultural contra la cooficialitat del nom de la ciutat  Lérida–Lleida amb l'eslògan: “El nom és Lleida”. Així,  la Crida-CUP aprofitarà  les proximitats de Sant Jordi per donar el tret de sortida a la campanya i aquest divendres repartirà xapes-denúncia i octavetes.

Redacció
Redacció 22/04/2016

Una regressió intolerable

Els cupaires consideren  “vergonyós” l'acord polític entre el PSC i Ciudadanos  ja que “suposa una regressió de l'estatus de la llengua catalana” i “una modificació encoberta del reglament d'usos lingüístics, que ja s'està duent a terme”, tal com aquesta formació i d'altres de l'oposició han denunciat.
 

Ros traeix el llegat del PSC

Com bé explica aquest blog, “l’any 1976 des del Congrés de Cultura Catalana apareix “Salvem Lleida”. Però potser la campanya més coneguda i que durant uns quants anys tingué ressò fou la de “El nom és Lleida”, duta a terme també per la gent del Congrés de Cultura Catalana i, si no recordo malament, per Òmnium Cultural i l'Ateneu Popular de Ponent. El lema de “El nom és Lleida” va ser prou contundent i era la frase amb què l’historiador Josep Lladonosa concloïa les seues conferències en temps de la resistència sobre quin havia de ser el nom de la ciutat. Després de recollir dos mil signatures, l’adhesió de moltes entitats a la campanya i la venda de no sé quants adhesius, l'oficialització del topònim Lleida per a la capital no va produir-se fins l'any 1979, en què el primer Ajuntament democràtic després del franquisme, amb l’alcalde Siurana i regidors del PSC, UCD, PSUC, CiU i ERC, ho va aprovar per unanimitat”.

Relacionats