Això sí, admet que s’ha generat una certa confusió i que, si la Mesa del Parlament dóna llum verda a les dues Iniciatives Populars, s’haurà de mirar d’unificar-les i fer ‘una única recollida de signatures’.
Dos informes jurídics, dos criteris
El 23 de març la Coordinadora presentava un informe jurídic (doc) del professor de la Universitat d’Standford Antoni Abad que sostenia que ‘la Llei determina que serà la mesa la que decidirà l’admissió a tràmit o no d’una Iniciativa Popular segons criteris d’oportunitat política, més que jurídica’ apostant per tramitar la IP amb exactament la mateixa pregunta que s’està fent a les consultes sobre la independència encara que, tècnicament, no s’ajusti a allò que la Mesa del Parlament pot aprovar entenent que l’aprovació o no depèn de la ‘voluntat política’. Amb aquesta via s’admetia que un dels objectius era que CiU i ERC ‘demostressin’ aquesta voluntat.
El 7 de maig, però, la Coordinadora tornava a presentar un nou informe jurídic (pdf), aquest cop a càrrec d’Alfons López Tena que plantejava que la mateixa pregunta que es fa a les consultes precedida de la frase introductòria ‘Per tal que el Parlament de Catalunya porti a terme les iniciatives necessàries per fer efectiva la voluntat popular, ¿Està d’acord que la Nació Catalana esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social integrat en la Unió Europea?’ permetria abordar amb garanties tècniques el pas de la IP per la Mesa i forçar el seu debat polític, on al capdavall els partits s’hi haurien de posicionar, al ple del Parlament. En els darrers dies el jurista ha anat més enllà i ha afirmat que si la Mesa del Parlament rebutja la IP estarà ‘prevaricant’ perquè ho farà en base a motius polítics que no hauria de tenir en compte en ser un òrgan tècnic.
Dues estratègies en compliment del Consell Plenari de Girona
Arqué assegura que les dues Iniciatives Populars poden considerar-se hereves de l’acord assumit pel Consell Plenari de Girona de fer els passos necessaris per convocar un referèndum nacional d’independència que doni continuïtat a les consultes sobre la independència que es fan arreu del país. En aquest sentit exposa que David Vinyals, Xavier Borràs i Miquel Àngel Gràcia no han demanat suport a la Coordinadora per recollir adhesions perquè no consideren important demostrar que la IP té suport social entenent que allò determinant serà la voluntat política de la Mesa, i que en canvi l’opció d’Uriel Bertran i Alfons López Tena sí que ha contemplat recollir al màxim d’adhesions i per això la Coordinadora ha posat a la seva disposició un espai al web.
Tot i això, la divergència en l’estratègia ha confós a molts independentistes que es preguntaven -també a través de comentaris en aquest digital- a quina IP donaria suport la Coordinadora i si haurien de signar dues vegades. Davant d’aquesta situació, Anna Arqué reconeix que si la Mesa del Parlament dictamina que les dues propostes compleixen els requisits necessaris -cosa que sembla difícil en el cas de la IP de Vinyals- la situació seria complicada i apunta que caldria arribar a un acord per impulsar-ne només una i fer una única recollida de signatures perquè la proposta arribi al Ple del Parlament. Amb tot, es mostra escèptica davant la possibilitat que Vinyals i les persones que sostenen la seva mateixa estratègia s’avinguin a introduir modificacions en la pregunta.
‘Adulterar’ l’autodeterminació
David Vinyals, Xavier Borràs i Miquel Àngel Gràcia van registrar una IP seguint la tesi de l’informe d’Antoni Abad que atorgava a les decisions de la Mesa del Parlament un caràcter eminentment polític més enllà dels requisits tècnics. Vinyals entén que qualsevol canvi en la pregunta ‘és un pas enrere’ encara que admet que mantenir-la pot condemnar la proposta a ser rebutjada a la Mesa del Parlament. Al seu parer, el problema de Catalunya està al Parlament i creu que a través de la proposta de López Tena s’està ‘adulterant’ el dret a l’autodeterminació perquè ‘condiciona la independència a un possible pacte constitucional’. Davant d’aquesta evident divisió de criteris Vinyals argumentava que la Coordinadora no ha apostat formalment per seguir l’opció de López Tena i apel·lava a una reunió de la Coordinadora per tal que es decidís per una única IP.
Precampanya electoral
Per la seva banda, Alfons López Tena sosté que, tècnicament, la Mesa del Parlament no pot acceptar la IP plantejada en els termes que l’han presentat Vinyals, Borràs i Gràcia. Al seu entendre l’acció es correspon més aviat a una ‘acció de precampanya’ en referència a la militància de Vinyals i Borràs a Reagrupament. D’aquesta manera, RCat podria aprofitar electoralment el ‘No’ que, per motius merament tècnics, ERC i CiU haurien de donar a la Mesa del Parlament. David Vinyals, però, rebutja aquesta lectura emparant-se en què Miquel Àngel Gràcia és militant d’ERC. Així mateix desvincula la IP de la Conferència Nacional del Sobiranisme que s’ha de presentar dilluns i advoca per ‘la celebració d’una conferència unitària per a la independència amb la participació activa de membres acreditats de plataformes i associacions sobiranistes, i dels impulsors de les consultes populars, podria ser el camí per arribar a aquesta candidatura de consens’.
