En nota que la Conferència Episcopal ha fet pública a un mes i deu dies de les eleccions els bisbes assenyalen que l’Església ‘té l’obligació i el dret d’orientar el discerniment moral’ i per ‘proposar lliurement la seva manera de veure les coses’, i recorden que tot i que els catòlics ‘poden donar suport a partits diferents i militar-hi’ ‘no tots els programes són igualment compatibles amb la fe i les exigències de la vida cristiana’ ni tampoc són igual de pròxims ‘als objectius i valors que els cristians han de promoure en la vida pública’.
Per aquest motiu, aforma que els catòlics que ‘vulguin actuar responsablement’, abans de donar el seu vot a una o altra formació ‘han de valorar les diverses ofertes polítiques tenint en compte les ofertes de cada partit, programa i dirigent atorga a la dimensió moral de la vida’.
Segons la nota, aquests valors són els de la ‘defensa de la vida humana en totes les seves etapes, des de la concepció fins la mort natural’, la ‘promoció de la família fonamentada en el matrimoni i evitant introduir en l’ordenament públic altres formes d’unió que contribuirien a desestabilitzar-la’ en referència al matrimoni homosexual.
També demana que tinguin en compte la postura dels partits respecte a l’ensenyament religiós a les escoles. En aquest sentit recorden les ‘dificultats’ per incorporar l’estudi lliure de religió catòlica als currículums de l’escola pública i al programa de l’Educació per a la Ciutadania. Una assignatura, afirmen els bisbes, que ‘lesiona el dret dels pares i el de l’escola a formar els seus fills d’acord amb les seves conviccions religioses i morals’.
També fan referència a la postura del partits respecte al terrorisme, una ‘pràctica intrínsecament perversa’ i ‘del tot incompatible amb la visió moral de la vida justa i raonable’. En referència al procés de diàleg impulsat pel govern espanyol, els bisbes asseguren que ‘una societat que vulgui ser lliure i justa no pot reconèixer explícita ni implícitament a una organització terrorista com a representant polític de cap sector de la població, ni pot tenir-la com a interlocutor polític’.
Superar els perills del ‘separatisme’
El punt novè de la nota estipula que l’Església ‘reconeix, en principi, la legitimitat de les posicions nacionalistes que, sense recórrer a la violència, per mètodes democràtics, pretenguin modificar la configuració política de la unitat d’Espanya’. Però ‘alhora’ considera que cal ‘superar decididament les tendències corporatives i els perills del separatisme amb una actitud honrada d’amor al bé de la pròpia nació i amb compartiments de solidaritat renovada’. En aquest sentit, assenyala que ‘cal evitar els riscs de la manipulació de la veritat històrica i de l’opinió pública a favor de pretensions particularistes o reivindicacions ideològiques’.
També fa referència a la necessitat de ‘superar les injustes distàncies i diferències’ entre les persones i les comunitats autònomes’ provant de ‘resoldre els problemes més importants com el treball, l’habitatge accessible, o l’ús assequible de la natura, compartint dons tan indispensables per a la vida com l’aigua’. En el comunicat, on asseguren que ‘no s’ha de confondre la condició d’aconfessionalitat o laïcitat de l’Estat amb la desvinculació moral i l’exempció de les obligacions morals objectives’, els bisbes apunten que amb aquestes consideracions ‘no pretenen que els governants se sotmetin als criteris de la moral catòlica’ però sí que s’atenguin al denominador comú de la moral fundada en la recta raó i en l’experiència històrica de cada poble’.
