Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

La comissió per modificar la Constitució espanyola descarta fins i tot una reforma federal

|

- Publicitat -

Al matí, van anar-hi el president del Consell d'Estat i extresorer del PP, José Manuel Romay Beccaría i el director general del Centre d'Estudis Polítics i Constitucionals (que depèn del Ministeri de Soraya Sáenz de Santamaría), Benigno Pendás. A la tarda, el president de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), Gregorio Izquierdo, i el del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), Cristóbal Torres, nomenats pel Gobierno. 

Els dos primers van mostrar-se obertament contraris a reformar la Constitució espanyola i -tot i que els dos últims van fer una compareixença molt més tècnica- el president del CIS va assegurar que la modificació o no de la Carta Magna no és una preocupació dels espanyols. Tot i no haver preguntat mai directament als ciutadans, Torres va defensar que la majoria estan satisfets amb l'actual model territorial de l'Estat. 

Publicitat

Al seu torn, el president del Consell d'Estat i extresorer del PP, José Manuel Romay Beccaría (que també és lletrat del Consell des de 1959, exdiputat autonòmic i nacional, exministre, exvicepresident de la Xunta i expresident de la Diputació de La Corunya) va referir-se a un informe que el seu organisme va emetre el 2006, a requeriment del Govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero, i que tracta el tema de les competències per dir que es trobava “fora de temps” en referència al cas català. La situació actual, per a ell, és “desgraciadament pitjor”.  

Segons  Romay Beccaría, ara, hi ha qui pensa que cal “derogar” l'article de la Constitució espanyola que permet transferir competències a les comunitats i ell mateix va recomanar “limitar-lo”. Així, pel que fa a la reforma de la Constitució, va plantejar “contemplar la possibilitat” de recentralitzar encara més l'Estat espanyol. En aquest sentit, també va voler desmuntar la tesi socialista que fia tot a aquesta modificació i va assegurar que “per si sola no servirà d'instrument que màgicament resolgui els problemes, almenys si paral·lelament no canvien, així mateix, certes actituds que porten a incomplir lleis i sentències o actuar de forma desafiant i deslleial” (puntant els independentistes). I tot i assegurar que l'acord polític és un “requisit previ” per reformar la Constitució, va afirmar que és “debatible” com d'ampli ha de ser i a quants partits ha d'incloure (de fet, en la comissió no hi participa cap formació independentista).

Pel que fa al director general del Centre d'Estudis Polítics i Constitucionals, va presentar dues visions: com a lletrat, veu necessària una revisió de la Carta Magna, però no com a responsable polític, ja que veu perill que derivi en un referèndum sobre la seva validesa. A més, va rebutjar “contentar” els independentistes i “recuperar plantejaments que no són d'ara, com a nació de nacions o plurinacionalitat”.
Publicitat

Opinió

Minut a Minut