Al matí, van anar-hi el president del Consell d'Estat i extresorer del PP, José Manuel Romay Beccaría i el director general del Centre d'Estudis Polítics i Constitucionals (que depèn del Ministeri de Soraya Sáenz de Santamaría), Benigno Pendás. A la tarda, el president de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), Gregorio Izquierdo, i el del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), Cristóbal Torres, nomenats pel Gobierno.
Els dos primers van mostrar-se obertament contraris a reformar la Constitució espanyola i -tot i que els dos últims van fer una compareixença molt més tècnica- el president del CIS va assegurar que la modificació o no de la Carta Magna no és una preocupació dels espanyols. Tot i no haver preguntat mai directament als ciutadans, Torres va defensar que la majoria estan satisfets amb l'actual model territorial de l'Estat.
Al seu torn, el president del Consell d'Estat i extresorer del PP, José Manuel Romay Beccaría (que també és lletrat del Consell des de 1959, exdiputat autonòmic i nacional, exministre, exvicepresident de la Xunta i expresident de la Diputació de La Corunya) va referir-se a un informe que el seu organisme va emetre el 2006, a requeriment del Govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero, i que tracta el tema de les competències per dir que es trobava “fora de temps” en referència al cas català. La situació actual, per a ell, és “desgraciadament pitjor”.
Segons Romay Beccaría, ara, hi ha qui pensa que cal “derogar” l'article de la Constitució espanyola que permet transferir competències a les comunitats i ell mateix va recomanar “limitar-lo”. Així, pel que fa a la reforma de la Constitució, va plantejar “contemplar la possibilitat” de recentralitzar encara més l'Estat espanyol. En aquest sentit, també va voler desmuntar la tesi socialista que fia tot a aquesta modificació i va assegurar que “per si sola no servirà d'instrument que màgicament resolgui els problemes, almenys si paral·lelament no canvien, així mateix, certes actituds que porten a incomplir lleis i sentències o actuar de forma desafiant i deslleial” (puntant els independentistes). I tot i assegurar que l'acord polític és un “requisit previ” per reformar la Constitució, va afirmar que és “debatible” com d'ampli ha de ser i a quants partits ha d'incloure (de fet, en la comissió no hi participa cap formació independentista).