Les emissores de ràdio catalanes Flaix FM, Ràdio Flaixbac i RM Ràdio van desaparèixer de les ones de Perpinyà la tardor passada. El Consell Superior de l’Audiovisual francès havia adreçat una carta formal a l’Estat a l’estiu, ordenant a les cadenes que no emetessin en territori francès ja que, al·legaven, interferien a les emissions de Radio Nostalgie i Radio Catalogne Nord. La setmana passada, i com a resposta d’una pregunta parlamentària de l’eurodiputat convergent, Ramon Tremosa, la Comissió Europea va lamentar la reducció de l’oferta lingüística en les emissions de ràdio a la Catalunya Nord.
En aquella ocasió, la comissària de Multilingüisme, Androulla Vassiliou, va recordar a Tremosa que l’executiu comunitari ‘dóna suport a la diversitat lingüística i considera que els mitjans de comunicació poden vèncer les barreres lingüístiques i apropar als ciutadans la cada vegada major varietat de llengües i cultures presents a la Unió Europea’, tot i reconèixer que les competències jurídiques en relació amb l’ús de les llengües als estats membre són ‘responsabilitat exclusiva’ de cada estat i que les tres cadenes catalanes ‘no van sol·licitar al CSA una autorització per transmetre a França’.
Aprendre la llengua a través dels mitjans
La situació al País Valencià va encara més enllà de la que viu el Rosselló. La Generalitat Valenciana va iniciar, al 2007, una campanya de tancament dels repetidors la majoria propietat de l’associació Acció Cultural del País Valencià, que permeten veure TV3 en territori valencià. Tancament que sovint anaven acompanyats d’amenaces de multa.
El govern popular de Francisco Camps posa en entredit la continuïtat de les emissions de TV3 en territori valencià al·legant que necessita que l’executiu espanyol li cedeixi un nou múltiplex on ubicar el senyal de la televisió catalana i el d’altres televisions de territoris veïns. El setge als repetidors s’uneix al rebuig del govern central a tramitar la ILP Televisió Sense Fronteres, subscrita per 651.650 signatures, que regularia l’intercanvi d’emissions entre territoris que comparteixen llengua.
Davant d’aquesta situació, el portaveu comunitari de Multilingüisme insisteix que ‘la diversitat lingüística és una part important de la identitat d’Europa i els mitjans de comunicació són essencials per promoure el multilingüisme’, però concedeix que la decisió final és a mans dels estats membre.
‘La Comissió Europea no pot anar allà i dir a les autoritats estatals què han de fer. En el cas de les ràdios catalanes al Llenguadoc- Rosselló hi havia qüestions pràctiques, que tenien a veure amb les freqüències de ràdio, que tenen un espectre limitat’, explica Abbott. En aquests casos, la CE ‘no pot actuar i obligar a acceptar cadenes de la regió veïna’, afegeix.
