Fragment extret del llibre Ara sí que toca, de Francesc-Marc Álvaro (Edicions 62, Barcelona, 2003):
‘-Escolteu, escolteu! Us estic mirant i què veig? Tu ets cap de gabinet, i tu també. I tu ets director general, i tu diputat, i tu sotsdirector general, i tu regidor, i tu cap de servei, i tu cap de gabinet… Escolteu bé: nosaltres, els que estem aquí reunits, d’aquí a deu anys hem d’estar dirigint aquest país. Per collons hem de guanyar i estar dirigint aquest país. Vull que us ho poseu al cap.
Qui ha passat llista i qui parla així de decidit davant de tots és Germà Gordó, militant de CDC que, a finals del 2002, exercia el càrrec de secretari general de la Conselleria d’Agricultura. Aquesta particular arenga té lloc a la platja de la Fosca, a tocar de Palamós. Sota un cel blau enmig d’una brisa de les que transformen el vespre en un glop gustós. És l’estiu de 1996 ó 1997, potser una mica abans o una mica després. Com cada any fan una trobada similar en aquest lloc perquè els pares d’un d’ells, Marc Puig, hi tenen una casa. Parlen de tot i de res i, sobretot, de futur i del poder. Estan encantats d’haver-se trobat i se senten dipositaris d’una missió molt especial.’
Quinze anys després d’aquella conversa, la profecia s’ha acomplert.