Diumenge, 19 de setembre de 2021 - Edició 1151
La República

La caverna mediàtica sospira per una victòria d’Ada Colau

“Antes roja que rota” i la candidatura populista d’Ada Colau i ICV-EUiA és la jugada perfecta, aquest és el veritable motiu que la campanya mediàtica dels grans mitjans cap a la cap de llista de l’operació “Colau”. Els grans mitjans espanyols, començant pel grup Atresmedia propietat de la família Lara, han potenciat la seva imatge envoltada de populisme pur i dur a semblança del paper que va representar Alejandro Lerroux ara fa 100 anys. Van començar amb Podemos i Pablo Iglesias i van comprovar que amb Ada Colau es formava una parella explosiva per intentar trencar la majoria independentista. També els grans mitjans de comunicació a Catalunya i una part del periodisme progressista del país hi ha jugat perdonant la buidor de les propostes i, sobretot, amagant que ni tant van fer les primàries promeses.

Redacció
Redacció 22/05/2015

A data d’avui la candidatura de Colau serà comptada amb els regidors del no a la independència

Diguin el que diguin els opinadors progres, els regidors de Barcelona en Comú seran comptats al costat dels regidors del PSC; PP i Ciudadanos. És la portada que busquen desesperadament els mitjans de la caverna i els grans mitjans catalans contraris a la independència.

Tant sols el vot a CiU, ERC i la CUP garanteix la victòria independentista a la capital del país

Si els barcelonins que van anar a la “V” van a votar, la majoria independentista a la capital de Catalunya serà una realitat.

L’escàndol esquitxa l’Observatori DESC/ICV-EUiA /Barcelona en Comú

#NovaPolítica o com convertir una ”ONG” de partit subvencionada amb diner públic en una llista populista. Milers d’Euros públics per consolidar un projecte polític. No és una broma, és una realitat duta a terme principalment durant els anys de govern d’esquerres a Catalunya i a Espanya però sostinguda pel govern de CiU a la Generalitat i a l’Ajuntament. En set anys, des del 2008 al 2014, l’Observatori DESC ha rebut subvencions públiques de més de 3,8 milions d’euros, principalment de la Cooperació Espanyola, Ajuntament de Barcelona i la Cooperació Catalana, fins aquí res a dir. El problema sorgeix quant et fas la pregunta, i amb tots aquest diners que han fet?