Avui us parlarem de la carta més lenta, i no ens referim a cap història lacrimògena de cartes enviades durant la guerra i rebudes per antics amors anys després. Us parlem d’un cas més proper i molt més inquietant del què informava el Diari de Mallorca.
Manel Molina va enviar una felicitació de nadal el 15 de desembre de 2003, confiant que el destinatari la rebria aquelles mateixes festes o potser al gener, comptant que per Nadal el flux de correu postal augmenta un 12%. El que no s’imagina pas és que la carta li arribaria retornada a ell mateix… 4 anys més tard!
El 27 de desembre de 2007 la va rebre retornada, amb una inscripció que informava que el destinatari era desconegut. La carta, que s’enviava de Palma a Lloret de Vistalegre (Mallorca) va trigar 4 anys, o sigui 48 mesos, o sigui 1460 dies a fer els poc més de trenta quilòmetres que separen ambdues poblacions.
Segons Correus, es tracta d’un cas excepcional, i especulen que la carta s’hauria perdut, hauria anat a parar rere algun armari i per això hauria desaparegut durant tant de temps. Sigui com sigui, un cas inquietant que retrata com poden arribar a anar les coses al dinosaure que és la gegantina empresa pública de Correus.
