Dijous, 12 de Desembre de 2019 - Edició 504
La República

L’últim favor de Duran a Espanya

Josep Anton Duran i Lleida és el fènix per excel·lència de la política catalana. Ha estat capaç de sobreviure a totes les crisis a les que s’ha enfrontat, amagant-se rere l’ombra d’altres quan ho ha necessitat i a primera fila quan li ha convingut, ara que semblava que ja s’havia retirat, ha tornat a reviure. 
 

Redacció
Redacció 19/10/2015

Duran i Lleida es va quedant sol
 
Després de la separació d’Unió de CDC, i de la deriva unionista que ha despullat el partit amb un èxode de militància, després dels zero escons obtinguts el 27S, Duran i Lleida posa el seu càrrec a disposició del partit –i és ratificat- i presenta la seva candidatura pel 20D. Una maniobra que més fa evident la manca de regeneració del partit i la falta de nous dirigents .
 
Duran i Lleida pretén fer veure que és un sacrifici
 
Duran avui ha justificat la seva candidatura com un sacrifici al servei del seu partit quan ha argumentat a Ràdio Nacional d’Espanya que “de cap de les maneres, encara que jo no obtingui escó, és el final d’Unió. Precisament també vaig jo de candidat perquè si es donés aquest cas, que no afecti un altre dirigent de futur, que m’afecti a mi. Jo no em jugo res personal en aquestes eleccions.”
 
 
 L’últim favor a l’unionisme de Josep Anton Duran  i Lleida
 
Duran, que registrarà aquest mateix dilluns la seva candidatura, ha assegurat que el més fàcil per a ell hagués estat marxar, però ha reivindicat que té “el dret” i sent “el deure i la responsabilitat” de presentar-se, perquè “les coses estan molt complicades per a tots, també per a Unió”. “Jo vaig perquè entenc que Espanya necessita persones capaces de dialogar, que tingui reconeguda una capacitat i tingui confiança en l’altre part. Crec que jo sóc un petit actiu, però que puc ajudar”, ha apuntat.
 
I és que l’objectiu final de la candidatura de Duran no és cap altre que prendre vots a l’independentisme esgarrapant-los d’aquell catalanisme més conservador, que de no presentar-se UDC votaria segurament a CDC –en la forma que es presenti-.
 
 
Qui pagarà la campanya d’Unió? 

Unió Democràtica deu 17,1 milions d’euros als bancs a data de 2013, més 300.000 euros més en finançament procedent de tercers. A això se li ha de sumar la part proporcional del deute de CiU, de 9 milions, que podria voltar el 25%-30% tenint en compte el pes històric del partit en càrrecs. Així, la formació de Duran té uns 20 milions d’euros pendents. En canvi, el 2013 va tenir ingressos de 2,2 milions més una quantitat similar en la part proporcional de la federació convergent. En qualsevol cas, és un desequilibri ben notori que serà més gran pel descens en quotes de militants i la nul·la representació al Parlament. Amb aquesta càrrega econòmica i les perspectives electorals del partit qualssevol entitat financera tancaria l’aixeta a Unió. 
 

Relacionats