Per Oriol Junqueras, l’oblit de la Generalitat de Catalunya a l’hora de reconèixer Miquel Badia, Cap de Serveis de la Comissaria General d’Ordre Públic de la Generalitat Republicana, només es pot entendre pel context extremadament difícil dels anys 20 i 30, però tot i la duresa d’aquell període considera que ‘cal un reconeixement institucional per algú que tenia una responsabilitat de màxim nivell, en el context d’un règim democràtic, ja que el seu era un càrrec institucional de la Generalitat republicana’.
Junqueras ha recordat que en la majoria de casos ‘la gent que ha estat assassinada per servir a les institucions democràtiques ha merescut un reconeixement en forma del seu nom a carrers o places’. Per l’historiador, aquest record es podria fer la data de la seva mort, ‘de la mateixa manera que es fa el 15 d’octubre en homenatge al president Lluís Companys, que també va morir per les llibertats del país’, o bé incloure’l en un ‘homenatge col·lectiu’ a les persones que van ser víctimes aquells anys.
Les comparacions amb l’actualitat són difícils
Tot i l’independentisme militant dels germans Badia, Oriol Junqueras considera que cal evitar al màxim les comparacions entre la Catalunya dels anys 30 i l’actualitat, ja que llavors la situació era molt més dura que a l’actualitat, amb enfrontaments al carrer, vagues, aixecaments anarquistes i assassinats cada setmana. ‘Estem parlant d’una generació de gent molt valenta, però perquè no els quedava altre remei’, assegura l’historiador. ‘Sortosament, ara vivim en un context en el qual no ens maten gaire, i les característiques psicològiques de la gent que ocupa càrrecs de responsabilitat són diferents’, assegura Junqueras.
Tot i això, l’eurodiputat d’Esquerra assegura que l’independentisme d’avui en dia hauria de prendre nota ‘del compromís, el coratge i l’esforç dels germans Badia’. ‘Són gent que viuen un context molt difícil i no es rendeixen. El seu no era un independentisme de boca, decoratiu, ells es jugaven la pell cada dia, i eren uns independentistes que viatjaven pel món buscant ajuda a l’estranger, amb uns referents internacionals clars en l’independentisme irlandès’.
El suport a la independència és més conscient a l’actualitat
Pel que fa al suport de l’independentisme en l’època dels germans Badia, Junqueras considera que llavors una proclamació d’independència ‘segurament hauria tingut un suport més ampli que a l’actualitat, però ara és més conscient’. ‘Llavors la catalanitat era molt més difusa’, aventura Junqueras, ‘i no se sabia ben bé on anava a petar la independència ni què representava’, prossegueix. ‘La gent segurament hauria donat un suport més ampli a l’Estat propi però potser menys conscient, i ara potser el suport no és tan ampli però intel·lectualment és més treballat’, assegura Junqueras. ‘Portem 15 anys d’un esforç intel·lectual colossal per explicar l’independentisme des d’una perspectiva econòmica, de drets socials, que en aquells anys no calia perquè la situació era diferent’, rebla el republicà.
Manifest i actes d’homenatge
Malgrat l’oblit institucional vers l’assassinat dels germans Badia, la societat civil els honrarà aquest dijous mitjançant dos actes, organitzats per l’Associació Germans Badia, a la qual s’han adherit l’Associació Patriòtica Catalunya 1640, de la Fundació IRLA, de les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya, de les Joventuts UNCat (Nosaltres Sols) i Palestra, entre d’altres entitats.
En concret, s’ha organtizat una ofrena commemorativa al mateix lloc on varen ser assassinats (al carrer Muntaner 38 de Barcelona, cantonada amb Diputació), que comptarà amb intervencions de l’historiador Fermí Rubiralta, autor del llibre Miquel Badia: Vida i Mort d’un líder separatista i d’històrics militants de l’independentisme, i a continuació hi haurà un sopar d’homenatge als patriotes assassinats, on continuaran les glosses sobre Miquel i Josep Badia.
També s’ha presentat el manifest ‘In Memoriam: Josep i Miquel Badia‘ que més enllà del merescut homenatge i record, pretén ser una crida a tenir presents les seves virtuds i a mantenir una actitud ferma en el compromís de país i en la defensa de la nació.
