De l’altra, l’associació independentista Penya Bon Rotllo també assegura: ‘El senyor Paniagua potser creu que la memòria dels catalans és fràgil i de curta durada, fet que li permetrà, aquesta vegada, una presència plàcida a la ciutat. Tres anys més tard, però, senyor Paniagua, la memòria persisteix. Som tossuts i obstinats. Fem memòria, doncs, perquè creiem en la coherència i perquè, també en l’àmbit esportiu, la lluita dels catalans per ser normals ja ve d’enrera.’ I prossegueix: ‘Disculpi les molèsties, doncs. No és res personal. Sabem que vostè només compleix amb les obligacions del seu càrrec de representant de la metròpoli. I té raó: molts directius i polítics catalans són tant o més culpables que vostè per manca de valentia i coherència; per viure satisfets amb seleccions regionals i partits de costellada un cop a l’any en la majoria d’esports. Ah, sí. D’acord: també per no fer com vostès i separar la política de l’esport.’
La mateixa penya, de fet, ja va ser l’encarregada d’organitzar una protesta similar el 2008 contra el mateix Paniagua, quan Igualada va acollir l’organització de la Copa del Rei d’Espanya d’hoquei patins.
Catalunya, amb dret internacional
La selecció catalana va guanyar l’octubre del 2004 el primer torneig en què competia oficialment: el Mundial B d’hoquei patins de Macau (Xina). El premi que li corresponia era el d’assolir la màxima categoria, podent jugar contra les seleccions italiana, espanyola o argentina, entre d’altres. Però pocs mesos després, a l’assemblea de la FIRS de Fresno, Paniagua va maniobrar perquè allò que Catalunya havia guanyat a la pista, ho perdés als despatxos. ‘Va obligar que la votació fos a mà alçada per poder coaccionar millor les seleccions i va prohibir que la federació catalana expliqués els seus arguments. Va fer-ho d’una forma tant barroera que, fins i tot, la FIRS va obligar a repetir l’assemblea’, recorda la Penya Bon Rotllo.
‘De l’assemblea de Roma del 2005, molts igualadins encara conserven la imatge del sinistre Paniagua brandint el passaport espanyol com a únic argument per justificar que Catalunya no pot tenir seleccions esportives pròpies’, critica l’associació igualadina.
Alhora, també creu que és il·lògic que la selecció espanyola, formada íntegrament per catalans, guanyi el campionat mundial de San José del 2005 i ‘ningú no ho celebri’, i que la selecció catalana guanyi un campionat de segona categoria com el de Macau i ‘tot el país visqui un esclat de joia’.
