El manifest recorda que ‘En l’article 1 del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics de les Nacions Unides (ONU) del 1966, (ratificat per l’Estat espanyol al 1976) es defensa el dret inalienable de tots els pobles a l’autodeterminació”. Segons el document, donen suport a la consulta “per convicció democràtica: perquè creiem que la democràcia, l’exercici del vot lliure, la decisió de les majories amb respecte per les minories, és la forma més avançada i civilitzada de resoldre els problemes i de prendre les decisions’.
Per tots aquests motius, els signants han manifestat el seu ‘ple suport a la Consulta Popular sobre la independència de Catalunya que se celebrarà el 20 de juny a la ciutat de Sant Boi’.
En la presentació, la Portaveu de Sant Boi decideix!, Ruth Vilà, va destacar que ‘el nostre és un moviment transversal i una de les demostracions és l’elaboració d’aquest manifest per part de persones que, des dels seus àmbits d’actuació professionals, culturals, associatius o polítics diversos, donen suport a la possibilitat d’exercir el dret a decidir, també a Sant Boi’.
Gibert i el PSC
Montserrat Gibert va ser alcaldessa de Sant Boi de Llobregat però ha viscut molts anys a Molins de Rei, d’on és també el secretari d’organització del PSC José Zaragoza. Tot i la coneixença amb un dels homes durs del partit, el PSC no s’esperava el perfil catalanista que Gibert imprimiria a l’acció política del consistori. Gestos com donar suport a l’organització del Correllengua, o la regulació de la retolació en català no van agradar gens a la direcció del partit. Les relacions entre Gibert i l’aparell van tensar-se encara més quan es va descavalcar a Pasqual Maragall per substituir-lo per José Montilla. Llavors, en contra de l’opinió de la direcció del partit, Gibert va reafirmar la seva lleialtat a Maragall convidant-lo als actes commemoratius de la manifestació de 1977.