Els detalls canvien el món. La història està farcida de petits canvis i enginys que han marcat el devenir. L’any 1943, per exemple, en el marc de la Segona Guerra Mundial, les tropes aliades van utilitzar l’Euskera per imposar-se a l’imperi Japonès en la batalla de Guadalcanal. Aprofitant l’origen basc d’alguns marines, es va utilitzar la llengua com a vehicle de comunicació entre la flota americana amb l’objectiu que els missatges no fossin desxifrats pels nipons. Aquella llengua minoritària i desconeguda servia, paradoxalment, per fer trontollar el poderós imperi del sol naixent.
67 anys després, hi ha qui també ha volgut utilitzar la seva llengua per fer derrocar un altre imperi, el de l’elit futbolística mediàtica. És la selecció de Paraguai, que ha utilitzat el Guaraní, llengua ameríndia que es parla a alguns llocs d’Amèrica del Sud, per anar derrocant algunes de les millors plantilles del món. No ha estat el cas de la selecció espanyola, que ha eliminat als sudamericans amb un ridícul gol de Villa, el nou fitxatge barcelonista que celebra els gols amb gest torero. Vicente del Bosque, seleccionador espanyol, i els seus homes, han patit les estratègies dels sudamericans que parlaven amb el seu idioma amb l’objectiu de desconcertar-los. Aquesta llengua minoritària ha ajudat a la distracció de futbolistes com Xavi, Puyol, Piqué, Capdevila, Valdés, Cesc o Busquets que probablement no s’han estranyat (o si?) en veure parlar Guaraní. Ells, encara que no ho sembli, són catalans i, com a tals, saben de la dificultat de parlar un idioma enmig d’una voluntat generalitzada de reduir-lo a la mínima expressió. Els catalans que llueixen l’elàstica de ‘La Roja’ haguessin pogut emular els seus col·legues del Paraguai i parlar català entre ells per despistar al contrari. En aquest cas però, serien els propis companys de selecció qui es veurien sorpresos i en fora de joc.
Sigui com sigui, Paraguai ha demostrat una dignitat nacional molt per sobre d’aquells que es presenten al món com a demòcrates, però que menystenen contínuament les llengües presents en el seu territori. L’Espanya monolítica i antiplural s’ha plantat a les semifinals de la copa del món i ha reafirmat a molts en el seu sentiment patriòtic i indissoluble que supera amb escreix els límits del futbol i que aprofundeix en la ceguesa nacional. La ignorància els impedirà que algun dia puguin fer ús de les diverses i riques llengües que habiten al seu Estat. Malgrat la seva eliminació, el gest de Paraguai és envejable i exemplar. Com va dir al seu dia l’avui il·lustre ex-president, que n’aprenguin!
