Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

L’església espanyola, la més conservadora d’Europa, confabula contra el Papa Francesc

|

- Publicitat -
El cardenal Antonio María Rouco Varela, ja retirat, tal com informa elDiario.es, va ser un dels cardenals que es va posicionar en contra de les reformes plantejades per Francisco en el Sínode de la Família, i és la persona en la qual es recolzen els bisbes més reaccionaris:
Fidel Herráez, avui arquebisbe de Burgos, és qui ha agafat el relleu del cardenal. L'exbisbe auxiliar de Madrid dirigeix, a l'ombra, l'oposició als actuals líders de la renovació “franciscana” a l'Església espanyola, que són el president, Ricardo Blázquez; el secretari general, José María Gil Tamayo; i els arquebisbes de Madrid (Carlos Osoro) i Barcelona (Juan José Omella).
– El bisbe d'Alcalá, Juan Antonio Reig Pla, conegut homofòbic i denunciat pels grups LGTB després de la polèmica carta (signada conjuntament amb el bisbe de Getafe) contra la Llei de la Transsexualitat.
– El bisbe de San Sebastian, José Ignacio Munilla és el més bel•ligerant contra la “ideologia de gènere” i defensor de la tesi que cap partit polític defensa els valors de l'Evangeli. S'ha posicionat en contra de totes les reformes apuntades per Francisco , des del respecte a l'homosexual a la comunió als divorciats tornats a casar.
– L'exportaveu de la Conferència Episcopal i bisbe auxiliar de Madrid, Juan Antonio Martínez Camino. Seguidor incondicional del cardenal Rouco, les seves al·locucions contra les postures més aperturistes de la nova època l'han portat a no ser estimat ni tan sols pel seu bisbe titular, Carlos Osoro. Un cas similar al de Fidel Herráez.
– L'actual arquebisbe d'Oviedo, el franciscà Jesús Sanz, qui aspirava a succeir el mateix cardenal Rouco a Madrid i al que el conclave de 2013 va agafar, com Rouco, fora de l'abast.
– L'arquebisbe de Sevilla, Juan José Asenjo, manté postures a l'ombra en contra del Papa Francesc així com:
– L'arquebisbe de Toledo, Braulio Rodríguez, que no s'oposen, però tampoc donen suport a les reformes.
– El cardenal de València, Antonio Cañizares, segueix la mateixa tàctica que els dos anteriors.
– L'arquebisbe de Granada, Javier Martínez, esquitxat en l'actuació de l'escàndol d'abusos sexuals del “clan dels Romanones” i que, avui dia, continua exercint com si res hagués passat.
 
– El bisbe de Còrdova, Demetrio Fernández, entestat a criticar qualsevol tipus d'avenços legislatius pel que fa a la sexualitat o la igualtat de sexes, i les decisions sobre la titularitat de la mesquita de Còrdova, és contrari al Papa Francesc.
– El bisbe de Bilbao, Mario Iceta, més moderat però el paper en el cas d'abusos del col·legi “Gaztelueta” (de l'Opus Dei) està deixant retratada la seva diòcesi.

Plantada del Papa Francesc
 
El xoc entre el Vaticà i l'església espanyola és tan notòria que el mateix Papa va anul·lar l'any passat un viatge, totalment preparat, a Àvila per inaugurar el V Centenari de Santa Teresa. Tot apunta que va ser la forma amb la qual Francesc va dir als bisbes espanyols que si no el volen, ell tampoc a ells.
Un altre exemple és el cas de Renzo Fratini, qui fa unes setmanes va ser cridat a consultes a Roma, i que des de llavors no ha tornat a aparèixer en públic. Fratini, nomenat pel cardenal Rouco Varela, ja no compta amb l'aval del Vaticà, i podria ser rellevat aviat.
I és que els escàndols sexuals són un dels grans problemes que el Papa ha trobat a l'església espanyola, ja que no s'està trobant una resposta satisfactòria per part dels bisbes espanyols.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut