Dissabte, 12 de juny de 2021 - Edició 1052
La República

L’empresa familiar de Lluís Rabell va ser condemnada per contaminar les aigües d’un riu a Martorell

Lluís Rabell tenia una empresa familiar: Talleres Franco SA i de tots els germans ell actuava com a conseller delegat. L'empresa es dedicava a polir marbre pel sector de la construcció. Localitzada a Matorell, va ser condemnada l'any 1993 per cometre una “infracció greu” del Reglament de Domini Públic Hidràulic quan va abocar aigües residuals al torrent de Can Soteras. Per ordre judicial va haver de pagar una multa de 2.8 milions de pessetes al departament de Medi Ambient.

Redacció
Redacció 15/04/2016
Lluís Rabell va ser el conseller delegat de Talleres Franco SA, empresa familiar, fins el l'abril del 2010. L'any 1993 l'empresa va cometre una “infracció greu” del Reglament de Domini Públic Hidràulic quan va abocar aigües residuals al torrent de Can Soteras (Martorell). Segons destapava Un Àtic al Banús, va pagar 2,8 milions de pessetes de multa al departament de Medi Ambient obligat per un jutge.
 
La sentència
 
La sanció la va ratificar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en una sentència el 1995, tal com es veu al document adjunt a la notícia, per haver abocat aigües barrejades amb vaselina al Torrent de Can Soteras. El TSJC dóna per creïble que el taller que representava legalment el candidat roig-i-verd “no tenia prou instal·lacions de depuració”, i que l'abocament “va deteriorar el recurs hidràulic”.
 
L'empresa familiar, en fallida
 
Per culpa de la seva activitat vinculada al món de la construcció i amb vincles en l'àmbit immobiliari, l'any 2010, en plena crisi, Talleres Franco SA va caure en fallida i es va entrar en concurs de creditors.

CSQEP i el Medi Ambient

Cal recordar que CSQEP fa bandera de ser el partit més ecologista i preocupat pel medi ambient. De fet, al seu programa electoral hi diu: “Economia i ecologia són dues cares de la mateixa entitat. En oposició a l’economia del creixement infinit proposem una economia basada en la suficiència i en la justícia, que equilibri els fluxos d’entrada i sortida dels recursos materials i energètics i que tingui en compte, per tant, les limitacions físiques del planeta, l’impacte dels humans, la petjada ecològica i la distribució equitativa d’aquests recursos escassos entre tota la humanitat”.