Dimarts, 27 de juliol de 2021 - Edició 1097
La República

L’advocacia de l’Estat espanyol sosté que la ‘crisi extraordinària’ justifica la invasió competencial en la gestió de les caixes

L’advocacia de l’Estat considera que és el Banc d’Espanya l’únic òrgan competent per decidir el procés de reestructuració de les caixes d’estalvi de l’Estat, per sobre de les comunitats autònomes. El Banc d’Espanya ha de ‘centralitzar’ les decisions que s’adoptin ‘per garantir la solvència de les entitats de crèdit’ a tot l’Estat. Els sistemes jurídics de l’Estat conclouen que ‘no hi ha cap dubte’ que el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) no envaeix competències de les comunitats autònomes. Així ho explica l’advocat com a resposta a les demandes d’inconstitucionalitat contra el Reial Decret presentades per la Generalitat, Madrid, la Xunta de Galícia i la Junta d’Extremadura.

Redacció
Redacció 26/05/2010

A través d’aquest escrit l’advocat de l’Estat respon al recurs presentat per la Generalitat en contra de determinats apartats del FROB que limiten la intervenció de la comunitat autònoma a un informe no vinculant en cas que s’hagi de forçar una fusió per salvar entitats d’estalvi. Conclou l’advocacia que el Tribunal Constitucional ha de desestimar íntegrament el recurs i declarar la plena constitucionalitat del Reial Decret.

L’advocat defensa que cal distingir entre crisis ordinàries i extraordinàries. ‘En situacions normals i fins i tot en crisis ordinàries podria estar justificada l’autorització autonòmica. En una crisi extraordinària com la qual venim descrivint la decisió només pot correspondre al Banc d’Espanya’, declara taxatiu.

Tot i així, l’advocat de l’Estat creu que en crisis extraordinàries ‘no hi ha total ‘desplaçament’ de la competència autonòmica, com s’afirma en la demanda. Fins i tot en aquests supòsits excepcionals el legislador bàsic estatal vol que els interessos regionals defensats per la Comunitat estiguin presents, a través de l’intens mecanisme col·laboratiu de l’informe preceptiu’.

Insisteix l’advocacia que en casos excepcionals ‘òbviament, davant una crisi de tals proporcions, només el Banc d’Espanya, com entitat central, des d’una perspectiva general i una especialització tècnica, pot conciliar els diversos interessos autonòmics en joc’.

Per l’advocat buscar i garantir: ‘el sosteniment i estabilitat de tot el sistema financer; i la solvència i viabilitat de les entitats implicades ‘només ho pot fer el Banc d’Espanya, atès que és l’única administració que coneix la situació de totes les entitats de crèdit del nostre sistema financer’.

Els serveis jurídics de l’Estat consideren que la ‘salvaguarda’ de la solvència de l’Estat ‘transcendeix els casos concrets i protegeix un interès suprautonómic, com és l’estabilitat del sistema financer en el seu conjunt, que es veu negativament afectat per les situacions d’insolvència que poguessin incórrer els subjectes integrants’.

En la resposta al recurs català que considerava que el FROB envaïa competències estatutàries, l’advocat assegura que ‘un Estatut, no pot ser instrument per al privilegi o el ‘desplaçament’ de les competències bàsiques estatals impedint que aquestes compleixin la seva funció de comú denominador d’àmbit nacional’.