Els independentistes han tornat a guanyar, i aquest cop ho han fet en unes condicions molt difícils. Després del fort desengany pel succeït el 27-O, amb una República proclamada però no desplegada, amb una repressió constant per part de l'Estat espanyol, d'uns mitjans de comunicació de Madrid i alguns de Barcelona carregant contra el procés democràtic independentista i d'uns líders polítics independentistes que en alguns moments s'han entretingut en baralles internes.
La ciutadania independentista, la guanyadora de les eleccions, exigeix als partits polítics un posicionament clar davant les dificultats. No cal tenir pressa per formar govern sota condicions d'estat d'excepció, cal primer forçar al màxim una implicació de les autoritats europees que van forçar unes eleccions que Madrid no volia tan aviat. Ara que les hem guanyat hem de fer-nos valer, hem guanyat el dret a restituir el govern cessat de la República com a primer pas i a la vegada exigir la llibertat dels presos i el tancament de la causa general contra els independentistes.
JuntsxCat: El president Puigdemont ha aconseguit una fita important, un partit que estava a la deriva, de l'estrepitosa derrota de les enquestes a ser la primera força independentista.
ERC: De tenir guanyades les eleccions per àmplia majoria, a ser derrotada per Ciudadanos i per la llista del president, tot per escoltar discursos i estratègies de la vella esquerra espanyola, la gran derrotada d'aquestes eleccions.
CUP: Una tornada a la realitat que segurament provocarà un debat sobre els canvis de lideratges tan sobtats. Han passat de ser garantia de tot a no ser-ne, i han tornat a la casella inicial. Caldrà una reacció.
Ciudadanos: Han guanyat unes eleccions malgrat no tenir experiència de govern a Catalunya, ni en ajuntaments, ni consells comarcals o diputacions. Populisme de dretes, similar al que va exhibir la “nova esquerra” amb Ada Colau. Aviat els dos seran esclaus de les seves contradiccions, cauran molt aviat si els independentistes no perden el temps.
PSC: La derrota d'un desesperat Iceta, ni sumant Unió han trobat els seus vots. Per sempre més el PSC serà el partit clau que va facilitar el 155 i el cop d'Estat contra Catalunya
Els Comuns: La gran víctima política d'aquestes eleccions. Ada Colau, que malgrat intentar desaparèixer del vaixell amb la campanya començada és la gran perdedora del 21-D. Barcelona ja no és dels comuns, la cursa electoral a la capital catalana ha començat i els independentistes tenen clar que per implementar República cal tenir un alcalde o alcaldessa independentista a la capital del país.
PPC: Un altre dels grans derrotats, el partit del 155 escombrat i al grup mixt. Espanya en si mateixa entrarà en crisi, la pugna pel lideratge de la dreta espanyola ha començat entre el PP de Rajoy i el Ciudadanos del tàndem Rivera/Aznar.
PD: El PSC i els comuns tindran la cortesia d’ajudar els diputats que no poden exercir el seu dret a vot ?
