Vic, la capital de comarca que va registrar un índex de participació més elevat a les consultes independentistes del 13 de desembre del 2009 -arribant al 42,45%-, va ser la ciutat escollida pel Grupo Godó per presentar-hi aquest ‘pas històric per a La Vanguardia i per a la premsa catalana’. Segons Antich, ‘som catalans i, alhora, universals’, i aquesta nova edició del periòdic centenari permetrà refermar ‘el compromís amb el país i amb les seves aspiracions’. ‘No renunciem a res’, va reblar.
El periodista Francesc-Marc Álvaro també va assenyalar: ‘La Vanguardia nasqué amb la Renaixença, un moment important d’esperança. Ara som en una nova renaixença, basada en la defensa dels interessos dels catalans. En aquesta nova etapa, La Vanguardia reneix en català’. I, en fer-ho, ‘apunta que el país està canviant, i ho fa cap a un escenari de més llibertat. La societat catalana ha perdut moltes pors: tenim al cap la gran manifestació del 10J, l’editorial conjunta en defensa de l’Estatut i tots els moviments cívics de base que planten cara, i que ens diuen que els catalans no ens hem de resignar, que no hem de ser ciutadans de segona, sempre espoliats i posats sota sospita. Aquest és el marc històric en què reneix La Vanguardia‘.
L’edició en català arriba precisament quan el diari compleix 130 anys de vida. ‘Era una assignatura que teníem pendent, tranquil·lament pendent’, va reconèixer Antich, que alhora va recordar que ‘amb l’exitosa fórmula de RAC1 ja hem demostrat que podem connectar amb la societat catalana en català’. I, en l’àmbit estrictament personal, va assegurar: ‘A la vida hi ha encerts i errors, però també hi ha aquell instant en què un creu que els anys de feina han valgut la pena. Els puc assegurar que aquest és un d’aquells moments.’
El català i la normalitat
Segons Álvaro, ‘si el català fos una llengua moribunda, el senyor Godó no n’hagués volgut res. I no, el català funciona bé al mercat, com bé sap el senyor Godó, que ha triomfat amb RAC1. Estic convençut que el projecte generarà sinergies’.
Des del seu punt de vista, l’aparició de l’edició catalana del rotatiu ‘representarà per al català escrit allò que el 1983 va suposar per al català oral l’aparició de TV3. Però si llavors era el sector públic el que ho promovia, ara és el sector privat’, fins al punt que podria servir d’exemple per a d’altres empreses per a fer projectes similars. ‘Posem fi a una anomalia, avui s’acaben moltes pors’, afirmà contundent.
Amb La Vanguardia en català, ‘fem que sigui realment normal allò que forma part del país real. Una part importantíssima, central, dels nostres lectors i anunciants tenen el català com a llengua primera. Tan senzill com això: una Catalunya que parla català amb normalitat, i que ara també podrà llegir en català amb normalitat’. Perquè ‘els que parlem català també som ‘la Catalunya real”, va apuntar irònicament.
‘Una simple traducció’
La Vanguardia ha estat ‘un diari que ha sabut renovar-se sempre i avançar-se als canvis’, segons Antich. ‘No hem abaixat mai el llistó d’autoexigència i pluralitat, amb l’ambició de despuntar com un referent de la premsa europea. Però avui és un dia històric per a nosaltres perquè fem una aposta atrevida, trencadora i agosarada. Com diu el nostre nom, aspirem sempre a arriscar-nos i anar al capdavant’, va afegir.
És per tot això que La Vanguardia en català oferirà un producte radicalment diferent del que ofereix la versió catalana d’El Periódico. ‘Ens hem resistit i ens resistirem a jugar amb simples traduccions mecàniques: la qualitat de les firmes que acollim ens ho impedeix. És innegable que algun dels nostres col·laboradors són referents de la llengua catalana. Sotmetre els seus textos a una simple traducció faria grinyolar-ne la qualitat’, afirmà Antich.
Així, el català de la nova La Vanguardia ‘serà respectuós amb l’IEC’, alhora que mirarà d’innovar en el món de la premsa en català amb la incorporació de les diferents varietats dialectals de la llengua.
‘Deute amb el país’
L’alcalde de la ciutat, Josep Maria Vila d’Abadal (UDC), va assegurar que l’edició en català del diari era ‘un deute que La Vanguardia tenia amb el seu país. El nostre país és Catalunya, la nostra única llengua és el català. Estem reconstruint la nostra nació, lluitant per ser ferms i per mantenir l’esperit, i tot això vol dir mantenir viva la nostra llengua. I La Vanguardia en català és important per tot això.’
Vila d’Abadal va confessar-se sorprès perquè el Grupo Godó hagués escollit Vic per a fer-hi la presentació pública de la nova edició -‘em pensava que es faria a Barcelona’-, però des de l’empresa li van explicar que Osona és la comarca on hi ha un percentatge més elevat de subscriptors del diari. ‘Osona és el rebost del catalanisme. Som una societat de tradició, però també d’innovació, som una ciutat que vol estar en el futur del nostre país. I La Vanguardia, encara que fos escrita en castellà, era un diari català, perquè parlava de Catalunya des de Catalunya. Ara, el diari he evolucionat al costat del país’, va raonar.
Bernat Ferrer
