Jordi Martí abandona el projecte de renovació un cop obté un nou càrrec
Quan el dia 10 els rumors sobre la seva elecció es confirmaven, Ernest Maragall va respondre ràpidament des de les xarxes: “les decisions professionals/personals són incompatibles amb el projecte col·lectiu”. “Adéu, Jordi. MÉS mira lluny de l’acord d’esquerres per Barcelona”. Les crítiques internes per la unilateralitat de la decisió de Martí, i la decisió en sí mateixa, han fet que avui Martí hagi renunciat a seguir al capdavant de MÉS, malgrat que en mantindrà la militància. La situació és similar a la de Ferran Mascarell, que sí que va abandonar la militància al PSC el 2010 per incorporar-se a les ordres d’Artur Mas. Pel que fa a MÉS, dilluns que ve s’escollirà el nou portaveu, i en l’assemblea del 27 de juny, la nova direcció.
El país com a excusa
El futur gerent de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí, teixia una aliança amb ERC per concórrer junts a les eleccions municipals. MÉS es presentava com la branca sobiranista del socialisme català, però uns dies després pactava candidatures conjuntes amb ICV en municipis on hi havia previsions favorables. Un cop passat el 24M, Martí tornava a posar el país com a excusa –com quan es va convertir en el candidat amic del sobiranisme a les primàries del PSC que van erigir Collboni- a l’hora de pressionar ERC per entrar a govern amb Ada Colau: “és absurd, en termes nacionals, que l’esquerra sobiranista girés l’esquena a Ada Colau adduint poc compromís amb el país”. Només mig més després, hem pogut entendre la motivació real que hi havia en el rerefons d’aquestes reivindicacions.
L'afany per les cadires de MES
L’expresident del Grup socialista a l’Ajuntament de Barcelona i líder de MES, Jordi Martí, té un llarg currículum en institucions i també en càrrecs polítics del govern Hereu. Va ser director de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) entre 1999 i 2003 de la mà de l’actual conseller de Cultura, Ferran Mascarell, llavors regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. Posteriorment va ser subdirector gerent del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) càrrec va deixar quan Jordi Hereu el va designar el 2007 delegat de Cultura de Barcelona. En el darrer mandat ha estat representant del PSC al Consorci Zona Franca, al Consorci Fira de Barcelona, al Consorci del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, al Consorci del Museu d’Art Contemporani de Barcelona i d’Infraestructures Municipals, SA (BIMSA).
Toc d’atenció a Esquerra Republicana
Aquest és un nou avís –de forma indirecta- per a Esquerra Republicana, que ha enfocat la seva estratègia política a ocupar l’espai del PSC a través de la forja d’aliances amb les seves escissions, i la captació de velles glòries que poca cosa més poden aportar a la política catalana. Aquesta incorporació de nova gent, demostra que ERC és un partit inclusiu, però a la mateixa vegada comporta el perill de tornar a fer créixer els corrents més favorables al trencament amb Convergència, i que han estat un obstacle en l’entesa final entre Mas i Junqueras, com es va veure en les negociacions per la llista unitària.
