Ortega ha sortit al pas de les crítiques que arriben d’altres partits i també de membres de la federació sobre la falta de definició de CiU en matèria nacional. En preguntar-li per les afirmacions de l’exconsellera Carme-Laura Gil, que va reclamar que la federació digui si és independentista o no, Ortega ha considerat que ‘aquest debat ara no toca i que és absurd entrar-hi’. La número dos de CiU al Parlament ha recordat que la federació acull moltes sensibilitats diferents, que van des de l’autonomisme fins a l’independentisme. ‘Jo no cauria en el parany de qui ens vol fer definir, CiU és prou àmplia com per recollir totes aquestes sensibilitats’, ha assegurat.
Sortir de la crisi com a prioritat
Precisament, ha opinat que el més important ara no és parlar d’un referèndum d’independència, deixant clar que la prioritat de CiU és treure Catalunya de la crisi, i en això ‘s’han de centrar els esforços’. ‘A partir d’aquí, l’ambició nacional i aspirar a la màxima sobirania ho hem de tirar endavant, però la prioritat ha de ser la crisi’, ha afegit. Ortega ha assegurat que se sent còmode amb el posicionament de CiU perquè aquest passa per prioritzar les mesures que tirin endavant el país. En canvi, ha argumentat, hi ha d’altres partit ‘que no tenen altre projecte que el cap de setmana exhibir la samarreta independentista i entre setmana donen suport al president més depenent de Madrid’, ha dit en referència a ERC.
Amb CiU no hi havia independentisme
Ha reconegut que el debat sobre la independència existeix, però l’ha atribuït a un govern ‘totalment dividit’ i que no té projecte de país, però també a la sentència de l’Estatut. Aquesta ‘insatisfacció’, ha continuat, provoca la necessitat que els catalans es reafirmin cada cop més com a poble. I aquest descontent es tradueix també en la creació de plataformes independentistes, que posen de manifest aquesta insatisfacció. Al seu parer, l’independentisme té més presència mediàtica i en el carrer, però no és més que una ‘protesta de com s’han fet les coses’. I és que segons Ortega, quan Catalunya era defensada per un govern que no abaixava el cap a Madrid, aquest sentiment no hi era’. En canvi, ara la gent se sent ‘orfe’.
